Prosa elegant, acurada. Personatges sovint estrambòtics (fantasmes o cigonyes, titelles o sers de fum). Entorns versemblants, encara que siguin de pura fantasia. Millor en el seu deliri que en les situacions de realisme. Ambiciosa literàriament. Molt productiva. Un dels millors llibres de la nostra literatura infantil i juvenil contemporània és seu: Ulls de fum.

(Miquel Rayó: "50 mots sobre Rosa Maria Colom", blog de Miquel Rayó, 14 de juliol del 2021, en línia)

***

L'obra de Colom beu de clàssics com ara Pigmalió, Frankenstein o els mateixos contes de Hoffmann. La prosa de la illenca, com un autòmat amb els coixinets ben engreixats, llisca sola. Ella demostra que la literatura juvenil no és, per se, de traç curt. Ni defuig la utilització d'un lèxic ric ni la utilització d'estructures sintàctiques, complexes. Perspicaç, fa i desfà com vol per desorientar-te i orientar-te quan més li interessa, cosa que li permet mantenir viu l'interès fins al desenlllaç.

A més a més, cal subratllar la destresa de Colom a l'hora de fer saltar la història d'un personatge a l'altre sense donar ni el més mínim espai a la confusió i per acabar reblant el clau quan menys t'ho esperes. La història fa tombs, giravolta i, a vegades, et fa creure que ets a prop de resoldre l'enigma. Un repte pel lector, una història tendra. Intriga a dojo.

(Joan Tardà Fernández: "El mecànic de l'enyor", Núvol, 22 de juliol del 2020)

***

Rosa-Maria Colom ha volgut narrar la història d'una ratapinyada que recerca incansable la seva identitat amb l'objectiu de fugir de la lletjor i la solitud. Carlota, que així es diu l'animaló, toparà en aquesta aventura amb un Joan Miró ingenu i poètic capaç de creure en l'impossible i de pactar amb un ocell de rellotge suís per tal que li aturi el temps.

La inclusió del pintor en la història és, segons la mateixa Rosa-Maria Colom, "un agosarament". Atreviment que l'escriptor Gabriel Janer Manila, que presentà el llibre de l'escriptora de Sóller, considera necessari perquè la literatura tingui sentit.

Janer afirmà ahir que tota la narrativa de Rosa-Maria Colom és un exemple clar "que la raó i la fantasia cavalquen juntes". La imaginació i la fantasia, afegí l'escriptor, permeten "la violència cap a la quotidianeïtat" fent referència alhora a la "raó fantàstica" de Ramon Llull.

Una violència, una ruptura amb la rutina que Joan Miró també féu mitjançant les seves obres, mitjançant els signes, les grafies i el joc de colors que inclogué en els seus quadres. Vint-i-tres d'aquestes obres, algunes de les quals formen part del fons d'Es Baluard, provinents de la col·lecció d'Art Serra cedida al museu, han estat incloses dins l'acurada edició que el Grup Serra ha fet de la faula de Rosa Maria Colom.

(Miquel Rayó: "Rosa Maria converteix el pintor Joan Miró en protagonista d'una faula", dBalears, 22 de desembre del 2007)

***

El mundo onírico de Rosa Maria Colom deslumbra. Realidad y leyenda se entremezclan, se confunden. Como en el carro del trapero, en el sueño de Colom cabe todo: la radio, los zapatos blancos que siguen o persiguen a la amante, el asesino que degüella a su padre, la mujer bigotuda, las aguas de los pozos más profundos. Sóller ha sido encrucijada de muchas culturas. En todo este pasado que Colom evoca están presentes el mundo cálido de García Márquez, los cuentos orientales, las rondalles. A ella le seduce la acción que no conduce a nada concreto, el desenlace imprevisto o absurdo.

(Llorenç Capellà: Última hora, 17 de novembre del 2009)

***

Extraordinari. Singular. Molt ben compost. Potser el llibre més "internacionalitzable" dels escrits per a infants i joves en llengua catalana per un autor mallorquí (autora, en aquest cas). És injust que aquest relat no tengui traducció a les principals llengües europees. I és injust que no sigui més llegit. A  banda de molts noms d’escriptors o de personatges literaris que hi tenen cert protagonisme o que hi són esmentats, Ulls de fum evoca Ende, Rushdie, Saint Exupéry, Clive S. Lewis… Vet aquí un magnífic relat sobre la Literatura i la creació, sobre el fet d’escriure i d’imaginar. Sobre la potència de la lectura literària i sobre el miracle de la immortalitat dels personatges inventats.

(Miquel Rayó: "150 mots sobre Ulls de fum, de Rosa Maria Colom", blog de Miquel Rayó, 14 de juliol del 2021, en línia) 

***