CAMPANES PERDUDES


La forma sembra notes en el temps
per a la simfonia de les fulles.
Les hores ens observen entre fulles
imitant les entranyes dels sospirs.

S'ha de fer un poema mirant l'alba
o mirant el ponent de roig i blau
mentre conta la vida el sortilegi
de les hores que dicta el campanar

que deixa sobre el prat una distància
olorosa brodada de roselles.
Aquest castell on tot és pura història
alçada en pedra roca hui és paraula

que confirma el trajecte que és demà
volent tornar a ser un fet idèntic.
Aquella veu escrita en blanc paper
és so llunyà cridant el tornaveu.



COMIAT


Sigues feliç. És una forma tendra
de transitar pel món
temptant el gest perfecte
d'impossible.

El pas camina sendes
que travessen paisatges
on eres sense ser.

Que
sigues
feliç.



EL DUBTE


L'alegria és silenci de la llàgrima
o llàgrima és silenci d'alegria.
Tant se val.

Ahir érem foscor del dia fosc.
Avui som esplendor del dia
esplèndid.
Tant li fa.

És ara sol quan l'ànima s'aboca
a ser un to que enceta la salmòdia
mirant crear la forma que té forma
atractiva banyada de bellesa.

La quietud s'ha quedat clavada allí
on veiem el matí i no el toquem
on es troba el capvespre i és aliè.
Som a l'instant on som.

O creguem que som.
O aspirem a ser.
O tal volta és la llàgrima.
O s'expressa el silenci.

O abrasem l'alegria.
O és un llaç de metàfora.
O la quimera brolla.
O llaurem utopia.

O només tot ens sembla.


(Aquests poemes de l'autor
són inèdits)