Josep Civit (Montblanc, 1958). Docència professional i poesia són dues de les passions que esgarrapen bona part dels seus dies encara que tard, molt tard, va descobrir en aquesta malaltissa art de fixar el negre sobre el blanc, la sempre incerta possibilitat de parar-li mínimament els peus al temps.

Beu de totes les fonts poètiques entenent que totes són vàlides. Al cap i a la fi el poema, tot poema, l'acaba tancant el lector amb la seva íntima i lliure recreació.

Ha guanyat, entre altres, els següents premis literaris en la vessant poètica: El Marc Granell- Vila d’Almussafes, 2002; el Sant Celoni de Poesia, 2003; el Jacint Verdaguer- Vila de Calldetenes (ex aequo), 2005, l'Alella a Maria Oleart, 2006, el Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, 2007 i el Marià Manent, 2008.

Ha publicat nou volums: Mirall Endins/Dotze silencis (amb Agustí Masip), Edició d'autor, 1989; La Catedral submergida, Cuadernos de la perra gorda, 1998; El que queda del dia, El Carro del Sol, 1999; Illes de cendra lenta, Editorial Rourich, 2002; Entre parèntesi, Edicions 96, 2003; Pretèrit Imperfet, Viena Edicions, 2004; Instantànies, March Editor, 2006; Només un vidre, La Comarcal Edicions, 2007; Interior amb finestres, Eumo Editorial, 2008.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Carme Ros per a l'AELC.
Documentació: Arxiu personal de l'autor.
Fotografia: Arxiu personal de l'autor.