"Al meu entendre, l'obra d'Helena Valentí no s'allotja en un fals feminisme. És a dir, tracta de les dones i explica històries de dones no pas per una propaganda derivada d'una missió política –Montserrat Roig i Maria Aurèlia Capmany desenvoluparen molt bé aquest paper social emergent de dona-protagonista, no ho dic en un to desqualificatiu– sinó com a fruit d'una narració ineludible de la seva realitat present. Els dos grans temes de l'escriptora van ser l'emancipació de la dona -per això va traduir dones angleses referents per al moviment feminista- i la narració d'una quotidianitat no tan fàcil després del dit alliberament. Hi ha una gran sinceritat en la prosa d'Helena Valentí. Els seus companys de generació masculins l'ignoraren. Primer perquè l'engalanaren com a musa de Ferrater, i després perquè el que escrivia, en català, no els interessava. No els importava perquè com a homes estaven en una altra situació i vivien experiències diferents –el moviment d'emancipació de la dona causà més maldecaps que no pas alegries a aquells jovenets «progres» del final del franquisme.

La narrativa de Valentí jugava fort. Jugava fort en l'expressió dels sentiments, en la capacitat per despullar els gests heretats de les relacions tradicionals home-dona, i en la crítica a la societat burgesa elitista barcelonina -que ella observà en les tertúlies de casa els seus pares.

[...]

Els seus llibres palesen que les relacions de mares i fills, moltes vegades no es resolen fàcilment. Aquests conflictes emocionals fan posicionar irremeiablement els personatges de les seves novel·les. Les distàncies i els xantatges sentimentals es fan especialment presents quan són tractades les relacions mare-filles. L'autora s'hi deuria sentir identificada perquè tenia una filla. La irreflexió dels impulsos i la manera d'utopercebre's, sobretot de les filles repecte a les mares, es narren especialment a La dona errant i D'esquena al mar."

(De l'article «La quotidianitat amagada. Les novel·les d'Helena Valentí», dins de Literatures, segona època, núm. 6. Barcelona: Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, 2008, p. 93-98)