Edat de lectura

Les catorze narracions en forma de monòleg que estructuren Xerraires impenitents interessaran els lectors (a partir de setze anys) capaços de comprendre, a través de diferents registres lingüístics, les personalitats que s'hi presenten. Les característiques de la seva temàtica en fan una lectura igualment suggeridora per al lector adult.

Argument

La suma de cadascuna de les vivències relatades pels narradors protagonistes configura l'argument general de la novel·la. D'altra banda, els indrets on transcorren les situacions viscudes pels personatges determinen el títol de cadascun dels capítols ("Al llit", "Al pati de l'escola", "Al cine", "A cal metge"...).
L'autor presenta una diversitat de realitats quotidianes que el lector identifica, directament o indirecta, com a pròximes a la seva. Els diferents punts de vista sobre el futur d'una parella, les vivències d'una dona en una cita amb un gigoló, l'experiència d'un heroi de guerra o la visita d'un matrimoni al Tibidabo el dia que no fan futbol a la televisió són alguns dels motius que introdueixen un ampli ventall de situacions i reflexions dels personatges sobre temes diversos.
D'aquesta manera, la narració s'endinsa en la personalitat d'una amalgama de personatges que reprodueixen els diàlegs mantinguts amb altres persones no presents, però clarament citades. Les històries presentades van des de les vivències dels infants fins a les dels adults, passant per les del jovent.

Tema

Durant la lectura, es presenten d'una manera heterogènia idees que preocupen puntualment els personatges. Alguns d'aquests temes són les pors nocturnes o el món màgic i fantasiós de la infància, la manera d'entendre la relació en parella de les noves generacions enfront de la dels seus pares, els problemes de la vida en parella després de molts anys de convivència, l'amor platònic o els desigs d'una mare de tenir una filla i no un fill... Tots aquests temes reflecteixen en el fons el tractament sexista a què es veuen sotmeses les dones en la nostra societat. La presència de la mort, els referents cinematogràfics i televisius o la por al "què diran els altres" són temes presents en la majoria dels relats.
Aquesta visió, aparentment fragmentada, de la realitat produeix un efecte d'unió entre tots els temes tractats. El lligam que els cohesiona és la necessitat de comunicar-se, de xerrar, d'explicar les vivències personals. Xerraires impenitents respon a la sensació de soledat, d'inseguretat que tots hem tingut alguna vegada, sovint provocada per la nostra manera de viure, que produeix l'aïllament de l'individu sigui quina sigui la seva edat. Jaume Cela ens mostra com cadascun de nosaltres pot percebre la realitat d'una manera diferent: tot és relatiu, inclosa l'acció heroica d'un soldat al front.

Personatges

La novel.la presenta un mosaic de narradors protagonistes d'edats molt variades i familiars per al lector: la mestressa de casa, la jove que té un amor platònic, el matrimoni aparentment ben avingut, la mare que explica com són els seus fills, etc. Un dels personatges més emblemàtics és l'home que, tot xerrant amb un altre en el bar, diu que té poders especials i que busca un homònim:

"Ja veu que els meus poders no són il·limitats, també tinc dubtes. Sóc humà en això i en altres coses més. Riu, bon senyal. Miri, no cal que em respongui en aquest moment. Si vostè pertany al meu grup, al grup de privilegiats que som una esperança per a la humanitat, un potencial increïble de creativitat, mediti si vol relacionar-se amb mi i veure quines accions podem emprendre plegats."(p. 58)

Els personatges empren un registre formal o informal en funció de l'interlocutor. Al llarg del relat, el lector ha d'anar deduint, a partir de les anàfores que hi apareixen, amb qui parla cadascun. El fet que l'interlocutor sempre sigui silenciós corrobora la intenció de l'autor de transmetre una realitat mancada de comunicació.

Suggeriments didàctics

1. Abans de començar la lectura d'un llibre, el lector fa hipòtesis sobre el seu contingut i es crea unes expectatives lectores concretes. Per a realitzar aquestes suposicions, parteix dels referents externs que li aporta el llibre: il·lustració de la portada, títol de la novel.la, editorial i col·lecció, coneixement o desconeixement de l'autor, títol i estructura dels capítols, informació de la contraportada i extensió de l'obra, entre d'altres. Amb ajuda d'aquests elements, els alumnes poden aventurar-se a pensar quin és l'argument de la novel·la. Mentre llegeixen, els nois i les noies han d'adequar les seves suposicions a la realitat que l'autor els presenta.

2. La novel·la mostra una percepció de la realitat en funció de cada personatge. Aquesta idea pot ser la base perquè els alumnes produeixin els seus propis relats. Es pot triar un personatge tret de l'entorn immediat dels lectors (dependenta d'un supermercat, una dona gran que viu sola asseguda en un banc del carrer, un alumne que està fent una prova...) i planejar quins pensaments (incloent-hi els sentiments de por i d'esperança) pot tenir en un moment precís.
Després de pensar el fil argumental, i tenint cura dels elements lingüístics propis d'un monòleg en estil directe, ja es pot començar a redactar el text.

3. Xerraires impenitents és un text escrit en estil directe que permet treballar les tècniques teatrals i les tècniques radiofòniques del monòleg. Els alumnes poden escollir un capítol o un fragment de la novel.la i preparar-ne la lectura expressiva, per després llegir-lo o recitar-lo a la resta de la classe.