Edat de lectura

La senzillesa del llenguatge i l'acurada estructura d'aquesta correspondència singular en fan un text adequat per a nois i per a noies a partir dels catorze anys. La temàtica tractada i el to entranyable que li confereix l'autor fan que també es pugui considerar un relat fascinant per al públic adult.

Argument

La senyora Anna, una dona de setanta-nou anys, se sent molt sola des que la seva filla i el seu nét se n'han anat a viure a Oslo (Noruega) perquè el seu gendre ha canviat de feina. Una tarda, mentre ordena les coses del nét, troba uns exemplars de la revista Cavall Fort. Casualment, llegeix a la secció «Connexions» la carta d'un nen de deu anys, en Pau, que té els mateixos gustos que ella, i decideix escriure-li fent veure que és una nena d'una edat similar. L'atzar, però, canvia la trajectòria de la carta i aquesta arriba a mans d'un home gran, el senyor Albert, que també viu sol i que, després de llegir-ne el contingut, decideix contestar-la, fent-se passar per en Pau.
S'inicia així un intercanvi epistolar que s'atura quan un dels dos interlocutors sent la curiositat de conèixer l'altre i la necessitat d'explicar-li tota la seva veritat.

Tema

El recurs epistolar, que curiosament també es troba en altres obres de Jaume Cela igualment premiades com són Hola Pep! i Amb veu de mestre, permet que els personatges es creïn un món fictici, a la mida dels seus desigs, de les seves enyorances. El motiu que els empeny a falsejar la seva identitat és el sentiment de solitud que els oprimeix. La dinàmica de les ciutats, el canvi dels rols familiars i la manca de relació de la gent gran amb els infants, entre d'altres causes, produeixen un efecte d'isolament de la gent gran difícil de trencar.
Contràriament al que es podia pensar, l'envelliment és viscut com un enriquiment personal; es parteix de la necessitat d'explicar les vivències personals a les generacions més joves. En l'obra els avis encara senten la necessitat d'omplir el buit que deixen de vegades els pares, malgrat no haver de complir ja les seves obligacions laborals.
El valor més preuat que l'autor ens transmet a través de l'actitud de l'Anna i l'Albert és l'amistat basada en la veritat. Tot i que les cartes continguin històries viscudes barrejades amb veritats a mitges, fruit d'un acte de desesperació per agradar al destinatari, els seus autors tenen la necessitat de desvelar la seva veritable identitat.

Personatges

Els protagonistes de la història, la senyora Anna i el senyor Albert, representen part de la situació en què es troba la gent gran a les ciutats. Ella és una dona vídua a qui les circumstàncies de la vida han allunyat de la seva filla i del seu nét, de qui tenia cura fins feia poc; ell és un home avesat a la solitud, que viu envoltat dels seus peixos i dels seus gats.
El punt de connexió entre ambdós personatges és la solitud, la necessitat de comunicar-se, la il.lusió de compartir part del passat, la curiositat de saber què agrada als joves actualment i la tafaneria de saber com és l'interlocutor. És per això que estableixen un sistema de preguntes al final de cada carta. Alhora, l'un i l'altre pateixen malsons que simbolitzen les seves angoixes, els seus desigs, i constaten la necessitat de fer surar la veritat entre el món fantasiós que han creat.
En resum, l'interès per trobar punts en comú amb altres persones, independentment de l'edat, és el que provoca el trencament de la solitud dels protagonistes.

Suggeriments didàctics

1. La temàtica tractada a la novel·la pot generar un intercanvi d'experiències i d'opinions entre els lectors. En petits grups es pot comentar la coneixença de casos similars als dels protagonistes i manifestar el parer sobre la funció de la gent gran a la societat actual. Després es pot elaborar una relació d'iniciatives o mesures que es podrien posar en pràctica individualment i des dels diferents òrgans de govern (ajuntaments de barri, associacions de veïns, conselleria de Benestar Social...) per pal·liar el seu aïllament de la resta de la societat.
La posada en comú de les iniciatives dels diferents grups permetrà unificar unes propostes, que es poden fer arribar a l'opinió pública a través de la secció de Cartes al director dels diaris o a diferents institucions relacionades amb el tema.

2. Saber què ha impulsat Jaume Cela a escriure un epistolari entre dos personatges tan singulars o per què ha escollit la ciutat de Barcelona com a escenari de la seva novel·la pot ser un dels motius per convidar l'autor a visitar el centre. Segurament els joves lectors es preguntaran per què va escriure la història en forma d'epistolari o quina relació tenen els noms dels seus personatges amb la vida real.
Per tal de preparar la vinguda de l'autor al centre, i en honor a la veritat, es pot escriure la primera carta real que hauria pogut adreçar la senyora Anna a en Pau i la primera carta de resposta del senyor Albert.

3. L'objectiu principal de la lectura de qualsevol obra literària, en qualsevol context, és gaudir de l'acte de llegir. Per tal de mantenir aquesta premissa cal que l'alumne també aprengui a completar la lectura amb accions que impliquin els altres lectors. A més a més de les dues activitats proposades anteriorment, se'n pot desenvolupar alguna de les següents: