Claire Pourpière, nascuda a mitjans del segle XIX i filla d'una rica família francesa d'Albí, fuig amb un temporer català de la verema, en Miquel. La Claire, mai més tornarà a la seva terra. Quan arriba al poble d'ell, Castelló de Farfanya, es troba immersa en un món rural que la refusa. Només la Trementinaire li fa costat. Al cap d'un anys de penúries, Claire, ja mare de dos fills, empesa per la misèria provocada per la fil·loxera, amb l'aprovació del seu marit, en Miquel, se'n va a Cuba a la recerca de fortuna per a ella i els seus. Espantada i aparentment malalta, en el viatge d'anada a Cuba, coneix l'Ovidi, un indià ric que li ofereix protecció i amor. Malgrat aquesta promesa, al cap de pocs mesos de viure a Cuba, l'Ovidi, tot i sabent que està embarassada, li comunica que s'ha de casar amb una noia de la seva classe social i l'abandona.

Claire, de nou en la pobresa, veu amb desesperació que no podrà alimentar el seu fill Manuel. Però les circumstàncies li oferiran una segona oportunitat. Paradoxalment, la mesquinesa de l'Ovidi esdevindrà la taula de salvació de Claire. I aleshores començarà el mite, la llegenda de Claire Pourpière, la indiana rica, influent i viatgera, especialment ben vista en els cercles americans i entre els rebels que reclamen la independència de Cuba.

A l'altra banda de l'Atlàntic, la Claire esdevé un referent per a la gent de Castelló de Farfanya que sovint posen a prova la seva generositat. Lamentablement, malgrat la seva voluntat, l'atzar determinarà que no pugui salvar els joves del d'anar a la guerra del Marroc. Ja de gran, de retorn a Catalunya, s'ha d'afrontar amb la solitud. Morirà sola, a Barcelona, a la casa d'Horta que s'havia comprat per estar prop dels seus. Unes pintures del seu amic Toulouse-Lautrec seran la darrera penyora d'una vida apassionada i tràgica.

(Sinopsi)