Els contes de Lesbos. 

El nen ja estava mort quan el van trobar. 
La Mila els va fer aturar abans d'assenyalar amb el braç el lloc on reposava. Estava ajagut damunt d'una roca, recargolat de tal manera que, des d'on era, van pensar que es tractava, primer, d'una pilota, després, d'un munt de roba vella. 
El vent bufava amb força i xiulava a les orelles mentre es dirigien cap a la roca on hi havia l'embalum de roba que la Mila havia descobert. Quan van ser-hi a la vora van descobrir que es tractava d'un cos. El cos d'un nen. Un nen mort. 
A cap d'ells el va esgarrifar la descoberta. Era un nen mort, sí, però tots n'havien vist més d'un, de nen mort. Anava vestit amb roba vella i bruta (com la que duien ells) i mal calçat (com la majoria). En Hamir li va ventar una puntada de peu suau, per si reaccionava (no ho va fer) i després va empènyer el cos amb el mateix peu per tombar-lo i poder veure-li la cara. 

No coneixien aquell nen. Cap d'ells l'havia vist abans. Devia tenir vuit o nou anys i la seva pell era més aviat fosca. Sabien que feia tres dies que havia arribat un grup procedent de Síria, i aquell nen mort podria ser un d'ells. (p. 11-12).