Núvol, diari digital de cultura d’accés gratuït, commemora els 50 anys del gran diccionari Alcover-Moll amb cites glossades per diverses persones de les lletres i la vida pública. És genial i oportuníssim el comentari de l’escriptor Joan de Déu Domènech, que comença així:
“Trio la paraula Espanya. Precedida per espantós i espantosament, i seguida per espanyadís, espanyador –que fa el castellà estropeador– i espanyar, que és trencar violentament el pany d’una porta o d’una caixa. Enmig hi ha la paraula Espanya; és a dir, entre el foc i les brases, comença amb la por i acaba amb un robatori.”Recomano vivament als lectors que es passegin pel Diccionari català-valencià-balear (nom poc afortunat), que és un obra monumental de dos grans lingüistes, Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Per dir-ho ras i curt, aplega tot el lèxic català amb totes les varietats. És una mina, una font de plaer, una delíciaper als amants de la llengua catalana i de la cultura popular, perquè també incorpora dites, cançons, jocs, creences, costums...
Com que es pot accedir al diccionari per internet, els proposo que hi busquin paraules bàsiques com ara poma,figa,orella,peu,cavall,missa o dia. S’admiraran de la riquesa de l’idioma. D’esclop trobem quinze definicions, la majoria de caràcter local. Després vénen quatre locucions o girs lingüístics, l'últim dels quals diu: “Orate fratres: Jo amb esclops i tu amb sabates, l’ase em fot si tu m’atrapes. Dita humorística (Llofriu).” Els asseguro que hi ha tanta substància en aquestes breus línies que donen per a tota una conferència. Només destaco que és una paròdia del llatí de missa, amb un doble repicó, el primer és infantil i profà, i el segon és una de les expressions més bestials de la nostra llengua. Literalment, perquè el sentit primigeni del verb fotre és, per dir-ho en paraules de l’Alcover-Moll, “tenir acte carnal”.

(Ramon Solsona, "Alcover-Moll i els esclops". Diari El Punt Avui, 12 d'octubre del 2012)