Aquest llibre singular és el resultat d’una lectura personal, gairebé íntima, del «Quadern gris al cap de 90 anys», el bloQG, que, amb la Xarxa de Mots, vam fer a internet el meu amic Jordi Palou, que va veure en el diari de joventut de Pla una obra gairebé predestinada al format blog, i jo, que ja feia ben bé 30 anys, traginava constantment Josep Pla entre les meves lectures. Les dues edicions del bloQG del Quadern gris (2008 i 2018) van rebre la benedicció dels hereus i els editors de Pla, de la Fundació Josep Pla, i el premi Lletra 2008, de la Universitat Oberta de Catalunya. 

Helena Bonals, poeta i instigadora literària, obre aquí el fruit d’una lectura estrictament personal. En l’edició de 2008-2009, el blog del Quadern gris va aplegar més de 3.000 comentaris. A aquests s’hi sumaren els que, en nombre menor, deu anys més tard, en el centenari de l’obra, van compartir opinions dels anys 1918-1919. La constància d’Helena Bonals en la interpretació de Pla va ser reconeguda i animà en bona mesura altres lectors i la lectura col·lectiva.

Amb una clara declaració del mestratge que troba en Josep Pla, aquestes pàgines esgranen la seva lectura dels racons i els detalls del Quadern. L’Ara Pla s’enllaça amb el fil del dietari íntim i il·lumina el món de la creació literària. Els judicis i les opinions de l’autora responen, com és natural, als seus interessos, interpretacions i records literaris i vitals, d’estudiant i de maduresa, però no és infreqüent que prenguin fonament en altres comentaris. Això explica la recomanació de seguir aquest Ara Pla amb el Quadern en la versió “portàtil” i sempre disponible a internet: (http://www.lletres.net/pla/QG100/).

Qui no conegui Helena Bonals i la seva obra en poesia trobarà aquí una manera d’acostar-s’hi, no pas en vers, però sí endevinant els enllaços mentals amb què la poesia ens transporta als seus dominis i més enllà.

Helena Bonals aprofita Pla per reivindicar amb ell “tota brillantor per les coses inconcretes i gracioses, gratuïtes, fascinadores, incertes, apassionants”. El plaer que troba en el pare dels “Homenots” i en els camins que això li obre és el que sentim quan compartim la literatura i les forces que venen a unir-se en una mateixa vasta visió de l’home, de la seva obra i del possible esclat silenciós de la paraula en un univers de facetes, olors i colors.

(Ramon Torrents: Pròleg d'Ara Pla, 2022)

* * *

Aquest 2022 ha publicat un llibre que podem considerar singular en molts aspectes: pel contingut, en primer lloc naturalment, però també pel gènere, l’estil o el registre. Ara Pla, com apunta Ramon Torrents al pròleg, és un volum “fruit d’una lectura estrictament personal” (p. 5), que recull les aportacions que l’Helena va fer al blog del Quadern gris, que es va activar a la xarxa arran dels 90 anys (edició del 2008-2009) i del centenari (edició del 2018-2019) de la publicació del reconegut dietari de Josep Pla. Unes aportacions que fan que el prologuista en digui: “La constància de l’Helena Bonals en la interpretació de Pla va ser reconeguda i animà en bona mesura altres lectors i la lectura col·lectiva.” (p. 5) Com apunta la mateixa Helena, en una breu “Presentació”, “Estaria bé de publicar els comentaris dels altres participants, sobretot en la primera versió del blog, però això ja em sobrepassa.” (p. 7) Així, doncs, a Ara Pla, hi trobarem les interpretacions de l’Helena de cada una de les entrades del dietari, amb “doble comentari, el dels noranta i el dels cent anys després, una mica com el que va fer el mateix Pla, que va refer el seu dietari al cap dels anys.” (p. 7) ¿I què hi trobem en aquests comentaris, que la mateixa Helena recomana de llegir “acompanyat de la lectura de El quadern gris, en concret de la versió de Narcís Garolera, perquè he de reconèixer que si no en algun tros pot ser difícil de seguir.” (p. 8)? Doncs moltes coses i molt variades. En primer lloc una passió de l’autora per Josep Pla i la seva obra, com podem veure en frases com aquestes: “Per què no m’avorreix mai, Pla? És completament inexhaurible! I guanya en cada relectura (...)” (p. 91); “És veritat, cada dia és diferent, i Pla poques vegades es repeteix, i sempre sorprèn.” (p. 93); “He deixat de fer moltes coses importants perquè Pla em té captivada. Noblesse oblige.” (p. 176); etc. I, naturalment, en el coneixement que té de la vida i l’obra de l’escriptor: ha fet la ruta Josep Pla (p. 24-25); en segueix la bibliografia (p. 90 per exemple); en destaca entrevistes com la que li va fer Joaquín Soler Serrano (p. 98 i 179); etc.

(Pere Martí i Bertran: "Passió per Josep Pla", El Vallenc, 20 de gener del 2023 / Eix Diari, 26 de gener del 2023. Llegir l'article complet)