Eulàlia Blay Montmany neix a Barcelona l’any 1968. Cursa estudis de Belles Arts i Filosofia a la Universitat de Barcelona i es llicencia en ambdues carreres els anys 1991 i 1996, respectivament.

Des del 1991 treballa com a professora d’art a l’Escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat.

El 2014 es doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi dirigida per Felipe Martínez Marzoa. La investigació gira entorn el poètic atenent a l’obra de Píndar, Hölderlin i Celan, amb una particular consideració a l’estètica kantiana. El tribunal valora la tesi amb un excel·lent cum laude. El 2015 rep el Premi Extraordinari de Doctorat.

De petita sent la vocació per les belles arts i la poesia; a l’adolescència li arribarà la vocació per la filosofia. Publica el seu primer poemari l’any 2000, quan guanya el Premi Recull amb Liebeslied (2001). El 2004 guanya el Premi J. M. López-Picó amb Plec de claror (2005), que inclou un gravat de Rosa Vives. L’obra d’aquesta investigadora i artista plàstica encapçala també les 7 seccions que componen el poemari Abstància (2016). Els dos darrers llibres estan prologats per Màrius Sampere i Passarell, per qui l’autora sent una gran estima. Ja en el primer llibre de poesia reivindica una especial influència de la tradició alemanya, que li arriba de ben jove a través de Vinyoli. De la mà de Hölderlin s’introdueix als antics grecs, amb especial atenció a Píndar. Els seus poemes han estat traduïts a l'anglès i al castellà.

Signa els seus llibres de poesia amb el nom de Lala Blay.

En el camp de la filosofia ha publicat Píndaro desde Hölderlin (2018) –que inclou la traducció de 8 odes de Píndar–, i assaigs en llibres col·lectius d’àmbit nacional i internacional, com La historia y la nada. 14 ensayos a partir del pensamiento de Felipe Martínez Marzoa (2017) o La apropiación de Heidegger (2020).

Des de fa anys, compagina l’escriptura poètica amb la tasca docent i la investigació filosòfica.