Xavier Benguerel ens fa endinsar, amb El pobre senyor Font, en el secret d'una vida aparentment frustrada. L'enigma d'una conducta inexplicable ens hi és gradualment insinuat; però la delicadesa del tímid i acomplexat personatge sap tranfigurar la misèria física en un tresor de grandesa moral. El seu horror a la solitud, la seva fam d'estimar i ser estimat, el seu patètic desig de tenir, com els altres, una llar, una dona, un fill, el duen, sense ell adonar-se'n, als cims de la més estranya i total abnegació. [...] Xavier Benguerel, en El pobre senyor Font, ens fa seguir darrere el seu personatge les ziga-zagues d'un camí d'obscurs fracassos, d'íntimes devastacions, d'esquinçaments que durien altres vides al precipici del suïcidi: però, en un retomb inesperat del camí d'espines, hi ha el misteriós Intrús —Aquell que redimeix totes les nostres misèries i dóna sentit a tots els nostres absurds: "Fill meu, sigues cristià", escriu el pobre senyor Font a l'hora de la mort, i en la simplicitat d'aquestes quatre paraules ens descobreix l'altre secret de la seva vida enigmàtica, el decisiu; no el del seu cos, sinó el de la seva ànima.