Xavier Benguerel neix el 3 d'agost de 1905 al barri de Poblenou de Barcelona. Als cinc anys, entra a l'escola de l'Aliança del Poblenou i, dels set als deu, al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana, de Manlleu. Als deu anys, ingressa a les Écoles Françaises de la Gran Via de Barcelona on entra en contacte amb la llengua i la literatura dels clàssics francesos. Als quinze anys, publica en català un conte a La Publicitat.

L'any 1924, amb Salvador Roca, edita la revista Poble Nou. Fa el soldat al cos d'artilleria i col·labora a la revista Joia. El 1929, debuta en la novel·la catalana amb la publicació de Pàgines d'un adolescent, que li va merèixer el premi Les Ales Esteses. El 1930, es casa amb Rosa Godó i Gabarró, amb qui té dos fills, Xavier, conegut compositor català contemporani, i Leopold, que va continuar la feina farmacèutica iniciada casualment pel seu pare a l'exili.

El 1936, Xavier Benguerel s'encarrega d'uns serveis administratius de la Institució de les Lletres Catalanes. Cridat a files a causa de la guerra civil espanyola, una úlcera de duodè el porta a les ordres de l'escriptor Rafael Tasis, comissari de Propaganda, als serveis d'oficina, on Benguerel redacta textos "d'exaltació bèl·lica". Amb els intel·lectuals Francesc Trabal, Sebastià Gasch, Armand Obiols i Lluís Montanyà, traspassa la frontera amb França per anar a Roisye-en-Brie, lloc on es troben altres escriptors com Pere Calders, Mercè Rodoreda, Anna Murià, o Joan Oliver/Pere Quart, amb qui anys després mantindrà una llarga relació epistolar.

Després de deu mesos a França, s'embarca cap a Buenos Aires, gràcies al Servei d'Evacuació dels Refugiats Espanyols, amb destinació a Santiago de Xile. L'any 1940 comencen quinze anys d'exili a Santiago de Xile amb la seva dona i els seus fills. Gràcies a alguns coneixements farmacèutics, pot crear el Laboratorio Benguerel, S.L., on treballa els matins, i d'aquesta manera pot dedicar les tardes a l'escriptura.

A l'exili publica els reculls de contes Sense retorn i La màscara. Torna a Catalunya el 1954. Un any després crea amb l'escriptor i editor Joan Sales "El Club dels Novel·listes" on publica el primer volum de la col·lecció amb la novel·la El testament, de la qual se'n fa també una versió teatral, estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona el 1938, en plena guerra civil. Durant uns anys, la col·lecció "El Club dels Novel·listes" edita la majoria de les novel·les més destacades de postguerra que, posteriorment, s'han traduït a diferents llengües i que han estat considerades en els reculls de les millors obres de la Literatura Catalana (Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga, Maria Aurèlia Capmany, Joan Sales, Ramon Folch i Camarasa en són els autors més destacats).

Xavier Benguerel és autor d'una important obra novel·lística. Però també ha conreat altres gèneres literaris, com la poesia, el teatre, el guió per a televisió i les memòries. Com a traductor ha treballat amb obres d'Edgar Allan Poe, Paul Valéry, Pablo Neruda, Paul Verlaine, Arthur Rimbaud, Stéphane Mallarmé, Charles Baudelaire i, especialment, La Fontaine, amb la versió íntegra dels dotze llibres de les Faules.

Xavier Benguerel mor a Barcelona, als 85 anys, el 19 de desembre de 1990, en plena transformació del barri del Poblenou i de la façana marítima de la ciutat a causa dels Jocs Olímpics del 1992. La seva veu va ser una de les poques que lamentaven la desaparició d'un barri obrer, reconvertit en industrial, on l'autor d'Icària, Icària... havia ambientat, sovint, la seva obra literària, una obra que ara n'és testimoni.