Josep Benet i Morell (Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008) compagina la seva tasca com a assagista amb la militància política. Des de molt jove s'afegeix als moviments que, arran de la Guerra Civil i de la implantació de la dictadura, van lluitar per la democràcia i la identitat nacional de Catalunya. Va exercir com a advocat durant molts anys, tot defensant persones i institucions que treballaven per la democràcia, sempre en paral·lel a la seva activitat cívica, fins que el 1979 va decidir dedicar-se de ple a la política. Ha estat senador al parlament de l'Estat, diputat del Parlament de Catalunya i membre de diverses comissions que ajudaren al restabliment de la democràcia, com la de l'Estatut de Catalunya. El 1985 va ser nomenat director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya.

D'entre els seus llibres destaquen: Maragall i la Setmana Tràgica (1963), Catalunya sota el règim franquista (1973) o Exili i mort del President Companys (1991). També ha escrit obres en col·laboració, com ara Barcelona a mitjan segle XIX: el moviment obrer durant el Bienni Progressista (1854-1856), amb Casimir Martí. Ha publicat nombrosos pròlegs, articles i assaigs. La Biblioteca Abat Oliva, dins les Publicacions de l'Abadia de Montserrat, li va dedicar el número 100: Miscel·lània d'Homenatge a Josep Benet (1991).

Fou soci d'Honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per X. R. Trigo.
Fotografies: © Arxiu personal Josep Benet i AELC.