"Pel que fa a la seva actitud personal, el Baró de Maldà, tot i no tenint idees gaire clares sobre qüestions polítiques i culturals, demostra afecció al català, potser precisament perquè no havia estat mai home de grans volades intel·lectuals i perquè sempre s'havia sentit atret per la vida senzilla dels estaments populars que descriu tant detalladament al llarg del seu dietari. Podem dir, doncs, que la mentalitat de l'autor i el gènere a què es dedica són responsables del fet que escriu en català. A un nivell literari més elevat és probable que la tria de la llengua li hagués portat més maldecaps. Això no vol dir, però, que a l'obra no es noti una certa voluntat estilística, que apareix sovint com a font de castellanismes.

[…] D'una manera global, es pot afirmar que el Baró de Maldà, tot i recordant-se, per exemple, en l'ortografia de la tradició escrita del català, es troba bastant embarassat davant les dificultats estilístiques. Al costat dels instruments sintàctics que el castellà literari s'havia forjat durant els segles XVII i XVIII, el català no havia pogut desenvolupar res d'equivalent. La sintaxi del nostre autor sembla en gran part calcada sobre els models castellans."

(Rolf Eberenz. "El Calaix de sastre del Baró de Maldà i la problemàtica de la decadència", Actes del quart Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1977)
 

* * *
 

"Amat defugí sovint en les seves anotacions periòdiques el to de crònica diària, freda, de simple anotació de fets ocorreguts, que omplen, això no obstant, la major part de les pàgines del seu Calaix de sastre. La complexitat del material aplegat pel Baró, així com la diversitat dels temes tractats i la riquesa de nivells narratius que podem anar trobant a través d'una tal extensió de material escrit, són extraordinaris. Podem localitzar grans blocs, en el conjunt, que es diferencien de la resta. Són treballs unitaris quant a temàtica i estil, que poden arribar a tenir l'envergadura del Viatge a Maldà que presento i que va ser realitzat l'any 1794. O de l'anada a Montserrat, realitzada l'any anterior, si bé que molt més breu que el viatge a Maldà. Per la seva singularitat, per la unitat temàtica i d'estil que presenten, per la frescor de la seva escriptura, aquests viatges són més que remarcables en el treball de conjunt del Baró."

(Margarida Aritzeta. "Introducció", a Rafael d'Amat: Viatge a Maldà i anada a Montserrat. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1986)
 

* * *
 

"És poc el que fins ara s'havia publicat de Rafael d'Amat. En conjunt, uns centenars de pàgines, d'un total de milers i milers que en va escriure. Aquesta circumstància, unida a la convicció que l'interès de l'obra feia imperdonable que restés inèdita, m'engrescaren a preparar l'edició de l'extensíssim Calaix de sastre, i això sense saber qui la podria publicar, ni com, ni quan. Era una tasca, doncs, que requeria un cert optimisme car, d'altra banda, els obstacles eren evidents. En primer lloc hi havia el fet de l'extensió de l’obra. Per altra part calia resoldre el problema de la disponibilitat física del text, a fi i efecte d'anar-hi treballant quan les altres feines m'ho permetessin, fins a convertir-lo en el que havia de ser l'edició impresa. Cal tenir present que el Calaix, essent un dietari de 46 anys de la vida d'Amat, descriu un munt de cops els mateixos esdeveniments del calendari: Nadal, Setmana Santa, Corpus, celebracions periòdiques de tota mena etc., la qual reiteració, unida a l'abundància de notícies d'un interès limitat o nul (temps atmosfèric, combregars, processons, viàtics, quaranta hores, naixements, visites, casaments, etc.) i a la mateixa extensió desmesurada de l'obra exigien que el text que eventualment es publiqués fos notablement abreujat. En efecte, l'anàlisi més elemental de la situació feia evident que hi havia una gran tasca a fer en el sentit d'esporgar el manuscrit, amb la qual cosa l'obra no sols no perdria res de substancial sinó que milloraria apreciablement, fent-la editable i de lectura possible. Heus ací, doncs, una primera tasca, indispensable: la reducció del Calaix a allò que podíem estimar essencial, la qual cosa no ha pogut evitar que l'obra editada hagi d'atènyer una extensió considerable.

No cal dir que aquest procés de reducció del text original ha estat, si no difícil, sí delicat. En efecte: què s'hi deixava i què se'n treia? Tot plegat ha estat una labor ben personal, si bé inspirada en criteris que m'he esforçat a objectivar, intentant conservar aquelles notícies que podien tenir un interès per comprendre l'època d'Amat, o la personalitat d'aquest, o bé aquelles que podien servir de lliçó del passat, o encara les simplement divertides. També he procurat conservar aquells fragments que contenen mots o expressions valiosos des del punt de la llengua, o bé passatges d'un interès literari evident. Sigui com sigui, espero que la selecció hagi estat encertada, i el lector pot estar segur que entre la quantitat immensa de text que ha quedat fora de l'edició –potser un 75% o més– a penes s'hi trobaria res amb un mínim d'interès general."

(Ramon Boixareu. "Introducció" a Rafael d'Amat: Calaix de sastre I (1769-1791). Barcelona: Curial, 1987)
 

* * *
 

"El descobriment del Baró de Maldà s'ha produït a causa d'interessos ben diversos dels seus comentaristes. En primer lloc, se l'ha citat com a informant de festes i commemoracions antigues, com succeeix en la publicació de les festes religioses de Sant Josep Oriol, escrites per Emmanuel de Ros i de Carcer, editades a Barcelona el 1906, o bé, en la publicació de l'Arxiu Diocesà de Barcelona sobre Costums i tradicions religioses de Barcelona editada el 1987.

En segon lloc, també s'han reeditat fragments del dietari perquè parlen del passat de viles i de viatges, com és el cas de la publicació del viatge a Vic, a Badalona, de Josep M. Cuyàs Tolosa, el 1948 i, també, l'edició recent del Viatge a Maldà i anada a Montserrat de Margarida Aritzeta, publicat el 1986.

I en tercer lloc, s'ha utilitzat el Calaix de sastre des de l'enfocament de document històric, com ho va fer Enric Moreu-Rey en el seu estudi Revolució a Barcelona el 1789, de l'Institut d'Estudis Catalans, l'any 1967, on es recullen fragments del dietari que fan referència als esdeveniments històrics.

D'aquesta manera, s'ha anat publicant part del Calaix de sastre sense una normativa comuna d'adaptació i, de vegades, amb parts expurgades sota el pretext de seleccionar o retallar alguns aspectes concrets.

[…] En realitat, s'ha buscat moltes vegades, reflectir una imatge pintoresca i folklòrica de la Catalunya del XVIII aprofitant les minucioses descripcions que surten a l'obra del Baró de Maldà."

(Carme Rúbio i Vicenç Pascual. "Estudi introductori" a Rafael d'Amat: Exili de Barcelona i viatge a Vic, 1808. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1991)
 

* * *
 

"Pel que fa a la motivació de l'autor, la redacció del Calaix de sastre no pretenia criticar les transformacions socials ni afavorir-les; tampoc no es feia per a mostrar lleialtats específiques ni per a defensar privilegis de classe. En realitat, sembla que l'autor va dedicar-se durant gairebé cinquanta anys a redactar el dietari per pur entreteniment personal i per complir una rutina diària. D'altra banda, a mesura que el Baró va anar posant anys, l'escriptura li va ser útil per a treure fora els neguits i les angoixes que el turmentaven fortament a causa del seu caràcter hipocondríac. Aquesta obra és, doncs, un dietari redactat per a ús personal i per a ser utilitzat com a lectura íntima, destinada –tirant llarg– a ser llegida davant un grup d'amics. El text és escrit en un to informal, aparentment sense autocensura –si no s'hi planteja un tema, és perquè l'autor no ho troba necessari."

(Vicenç Pascual. "Introducció", El Baró de Maldà: materials per a una biografia. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2003)