Terra aplega poemes apareguts a publicacions diverses, com l'Heraldo de Castellón, la Taula de Lletres Valencianes o el Boletín de la Sociedad Castellonense, i en ells Artola duu a terme un exercici de despullament del llenguatge. Al llarg de la seixantena de poemes que conté hi trobem diverses endreces, la qual cosa mostra la seva filiació intel·lectual amb segons quins escriptors del moment –Carles Riba, Josep Mª de Sagarra, Lluís Nicolau d'Olwer, Carles Soldevila, Eduard Ranch, Miguel Unamuno o Josep Mª. López Picó– i el volum va dedicat a la seva mare, morta l'any anterior.

El poemari va precedit per les següesnts paraules: "Sempre he cregut, que sota l'home singular hi bat l'home genèric i que per sobre les valors anecdòtiques, hi són les valors essencials. És per això que jo he clos els ulls per a refer, dintre la balma blava de la consciència pròpia, la realitat experimentada al fragment sentiment. [···] Per guaitar al meu món he obert un finestral a la carn viva, i per defendre un poc el buit i estalviar l'endeny, he forjat una reixa de versos. Els ferros, entreverats de roses decoratives, esdevenen una clausura excepcional; no sé si són meus, o si són un accident genèric. Mirant el món pel reixat, no sé s'hi sóc a dintre o s'hi sóc a fora de la presó."

I a la faixa s'hi reprodueixen les paraules del mestre i amic Miguel de Unamuno: "Este librito de poesías de Bernat Artola Tomás, "TERRA", me ha confirmado en el juicio que formé al leer las anteriores suyas. Poesía de aire levantino no meridional si por esto último entendemos hojoso. Me recordaba el paisaje de la marina alicantina -del Alacant lemosín- más de dibujo que de pintura, jugoso por dentro y enjuto por fuera. Una poesía con sordina y contención clásica. Y una lengua cuya precisión se me vuelve imprecisa. Recordaba unas veces a Ausias March, el escolástico, el aristotélico, sutilizando amores de fuego de hogar y otras veces a Boscán, lemosín también en su castellano doméstico. Y alguna vez a Cabanyes, otro catalán de lengua que dibujó catalanidad poética en su lengua de escuela y no de cuna. Y luego un contenerse y retenerse en normas. Y nada estridente."