Els amants

    No hi havia a València dos amants com nosaltres.

    Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
    Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
    Han passat anys, molt anys; han passat moltes coses.
    De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
    i rodolem per terra entre abraços i besos.
    No comprenem l'amor com un costum amable,
    com un costum pacífic de compliment i teles
    (i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
    Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
    i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
    Jo desitjava, a voltes, un amor educat
    i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
    ara un muscle i després el peço d'una orella.
    El nostre amor es un amor brusc i salvatge
    i tenim l'enyorança amarga de la terra,
    d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
    Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
    Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
    Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
    Després, tombats en terra de qualsevol manera,
    comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
    que no estem en l'edat, i tot això i allò.

    No hi havia a València dos amants com nosaltres,
    car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

* * *

Secretament ho sé tot punt per punt.
Arribarà un dia que ja sé.
Alarmaré, inhòspita, una fe.
I ja seré, aleshores, difunt.