Cendres i altres contes, recull set narracions de la Víctor Català de la darrera època. Escrites a finals dels anys quaranta, a la ratlla de la setantena, les obres de la maduresa de l'autora no han estat valorades com es mereixen. És per això que té sentit un llibre com aquest. Han passat molts anys des de l'esclat dels primers llibres (Drames rurals, Solitud i Caires vius). L'autora ha viscut dos períodes molt llargs de silenci literari. Tanmateix, en aquesta darrera etapa que ara antologuem, la crítica al sistema, sobretot pel que fa al paper de la dona, es manté amb el mateix vigor i la mateixa contundència —si no més— que la va mantenir enfrontada des de sempre als estaments benestants.

Víctima tota la vida de les limitacions imposades —primer per la seva condició de dona que viu amb una gran passió la literatura; més tard, i malgrat els èxits de les primeres obres, per la pressió que el Noucentisme fa sobre la seva narrativa; finalment, pel silenci imposat per les conseqüències de la guerra civil— Caterina Albert (Víctor Català) es manté fidel a un pensament crític que el pas dels anys no va diluir ni tan sols estivar.