Fragments de la corresponència entre els dos autors que recullen el moment en què Caterina Albert confiava a Maragall que el pseudònim de Víctor Català amagava una dona:

«Llevant-se per primera vegada personalment la careta de Víctor Català, queda amb son vertader nom igualment admiradora de vostè, sa afectíssima Caterina Albert i Paradís». (CATALÀ)

«Ans que tot, les grans mercès per l'enorgullidora mostra de consideració que em concedeix al revelar-se'm ans que a ningú personalment a través de Víctor Català; i després d'un doble acatament a la dona, i a la dona ferida pel llamp del geni, permet'im que segueixi parlant a Víctor Català, perquè ho faré amb més desmbaràs de company a company, i perquè l'arrogant pseudònim ha entrat ja fa temps en els meus afectes». (MARAGALL)

«En quant a la seva carta esqueixadora de vels (per mi tan gloriosa) li dic que no es preocupi de si el secret de la seva persona ha sigut traït. Jo bé comprenc que en cas de no ésser tanta la seva potència artística pogués vacil·lar la delicadesa del seu sexe davant del públic; però vostè ja no pot escollir: vostè és una presa del seu geni, i la sobirania d'aquest la faria més malaurada negant-se que entregant-se». (MARAGALL)

«¿Quina falta fa que, a propòsit d'aquella cosa que ens és quasi estrangera surti a relluir lo sexe, el nom, totes aquelles particularitats que res tenen a veure amb la cosa en si i que sols han de servir d'esca de mortificació per qui ha viscut sempre lluny del remor de la gent, en isolament quasi absolut, dins del castell roquer d'una casa de malalt?» (CATALÀ)

«De lo que se li dóna de bon grat al públic, ell pot fer-se'n lo que vulga, mes jo em creia amb dret de reservar-li quelcom, i per això m'ha fet mal que ma voluntat no haja sigut respectada. En canvi, em fa doblement estimable la delicadesa de vostè, que em reintegra a mon aspecte de Víctor Català, en lo que jo també m'hi sento més lliure i segur.» (CATALÀ)

(Del llibre de Francesca Bartrina: Caterina Albert / Víctor Català. La voluptuositat de l'escriptura. Vic: Eumo, 2001, p. 26-28)