La meva mare va embogir d'amor
per un brau blanc. Dèdal li va cosir
una eròtica disfressa de vaca.

El meu pare, Minos, va dir a Dèdal
que em fes un gran palau: amb passadissos
cecs, amb els camins entortolligats
i les sales i cambres amagades.

A cada paret hi va fer posar
un mirall per repetir la cadència;
el ritme detestable de la bèstia.
M'avesaren a menjar carn i sang
i a viure clos en un mausoleu cíclic.

Jo era el fill i el monstre i tots sabem bé
que els monstres s'enduen la pitjor part
del joc dels averanys i dels profetes.

El cap de brau és només una anècdota.
La meva part pitjor és la part d'home.

(Poema "Minotaure", dins de Monstres. Palma: Moll, 2005, p. 26-27)