Com els traços de la tinta que defineixen
el temps ocult, les temibles ratlles dels tigres
i els jeroglífics de les taques del jaguar
mostren l'escriptura d'un déu afeccionat
als astuts felins d'or i a la seva gràcia.

Al Puig de Randa, a Mallorca, Ramon Llull
desxifrava a les fulles de la mata escrita
cada dia les paraules verdes i grogues
dels capítols manuscrits per un déu botànic.

Se'ns ha revelat que el que busquem ens espera
als llibres muts d'una biblioteca secreta.

Podem començar a cercar la veritat
trobant on s'amaga la tinta que ens tatua
al món; l'escriptura breu d'esteles que ens ha
descrit a l'oceà. A la batalla que ens ha
estat promesa, al lloc d'avantguarda a què
se'ns destina abans de l'atac de l'enemic
o dins dels arxius d'un bibliotecari cec
trobarem les portes d'or, els panys i les claus
de la biblioteca secreta de l'oblit.

(Poema "La biblioteca secreta", dins de La biblioteca secreta. Palma: Caixa de Balears, 2004, p. 17)