Poesia i copes, amb Núria Albó i Anna Ballbona
Dimecres 4 de març a les 19.30 hores arriba una nova sessió del cicle Poesia i copes, organitzat per l'AELC. En aquesta ocasió les protagonistes són les poetes Núria Albó i Anna Ballbona, i el lloc, el de sempre: l'Espai Mallorca (al seu Xalar cafè), al carrer del Carme, 55, de Barcelona.
El cicle Poesia i copes presenta una parella d'autors en diàleg poètic entre la veterania i la joventut.
En aquesta ocasió Núria Albó representa l'experiència. Nascuda a La Garriga, és poeta i novel·lista. Com altres escriptors i escriptores catalans de l'època, va guanyar el seu primer premi al certamen de Cantonigròs el 1958, amb la narració Perquè veuran Déu. Després va escriure poesia: La mà pel front (1961), Díptic (1972) i L'encenedor verd (1980). Va ser cap a la dècada dels vuitanta que comença la seva època decisiva com a narradora. Novel·les com Fes-te repicar (1979), Agapi mou (1980), Desencís (1980) o Quan xiula el tren (1997), van ser saludades per crítics i lectors per la seva sensibilitat i per la precisió del seu llenguatge. Noms com Ma. Àngels Anglada o Josep Faulí destacaren de seguida l'aparició de la nova autora. Es va dedicar a l'ensenyament durant molts anys, fins que va guanyar les eleccions municipals de La Garriga. La seva etapa com alcaldessa va durar vuit anys. Després va ser diputada provincial i va escriure alguns assaigs, com ara Les dones i la política (1989), a més de conrear una altra de les seves passions, la música, un art que, segons explica sempre, li ha donat grans satisfaccions. Destaquen en aquest camp les seves Cantates, musicades per Antoni Ros-Marbà o Manuel Oltra, entre altres.