Edat de lectura

1938: viure i morir sota les bombes és una novel·la d'aventures en què l'espionatge i els fets històrics s'entrellacen en una trama amena que resulta adequada per a nois i per a noies de 12 a 14 anys.

Argument

El mes de març de 1938, en plena Guerra Civil, Pau Moliner, periodista de Presses de France, engega un pla secret, dissenyat pel servei d'espionatge francès, que pot determinar el final del conflicte bèl.lic. Tot i que es tracta d'una missió perillosa, el periodista accepta dur-la a terme. Així, s'inicia un enfilall de peripècies a través de les quals s'ha d'enfrontar a personatges de diferents faccions polítiques com el camarada Petrov, don Julio -un dels caps de la «quinta columna»-, o els homes del SIM (Servei d'Investigació Militar). El tema central d'aquesta novel.la és la descripció dels darrers moments de la Guerra Civil espanyola i dels fets que precediren la Segona Guerra Mundial.

Personatges

Pau Moliner, el protagonista de l'obra, és un periodista compromès amb la seva professió. A diferencia dels seus col.legues catalans, que s'esforcen per donar una visió esperançadora de la guerra, en els moments més sagnants de l'enfrontament, Pau relata la cruesa dels fets, perquè la resta d'Europa conegui la realitat i prengui consciència de les privacions i del desànim de la població civil. Així, per exemple, escriu:

"Els bombardeigs indiscriminats sobre la ciutat són prova de les intencions criminals dels militars revoltats contra el govern legítim de la República. És el primer cas en la trista història de les guerres que les bombes destrueixen cases i maten gent innocent, bombes incendiàries i amb una capacitat de destrucció com no s'havia vist abans. Tot fa suposar que els alemanys i els italians, que ajuden descaradament els feixistes del general Franco, prenen aquesta guerra com un entrenament amb vista a un possible enfrontament europeu. Aleshores, cal preguntar-s'ho, per què no hi intervenen els Estats democràtics europeus i, fins i tot, els Estats Units d'Amèrica? "(p. 46)

Algunes de les seves cròniques assoleixen l'objectiu esperat, tal com s'esdevé amb l'elaborada arran del bombardeig de Granollers en què trenta bombes explosives i deu d'incendiàries causen més de dos-cents morts i quatre-cents ferits. Però el seu testimoni no és només necessari per als seus contemporanis; també és imprescindible per a les generacions futures, una òptica de la història que recorda força la de l'autor:

"Estic segur que aquesta guerra serà enfocada des de diferents punts de vista. Els militars insurrectes i els feixistes buscaran raons per a justificar la seva rebel.lió contra el govern legítim, però la història acabarà dient la veritat... I potser el meu testimoni ajudarà a obrir els ulls als meus fills..."(p. 54)

Així mateix, Pau és un home compromès amb les circumstàncies històriques que li han tocat viure. Tot i que pot defugir la missió secreta que se li encomana, l'accepta perquè assumeix un deute amb el proïsme, tal com ell mateix afirma:

"Haig d'acceptar la missió dels francesos perquè puguin viure en pau els meus fills i tots aquests xicots desconeguts... L'haig de complir, ben cert...? " (p. 23)

Aquest compromís li resulta gairebé indefugible, ja que li és impossible inhibir-se davant de les injustícies i del sofriment a què es veuen abocats parents i coneguts. Així, per exemple, la seva cunyada, Núria de Castellbroc, i el seu germà, Joaquim Moliner, són acusats de col.laborar, mitjançant els Serveis Blancs, amb la quintacolumna. Per aquest motiu, el seu germà serà condemnat a treballs forçats al camp d'Omells de na Gaia, a l'Urgell, conegut per la duresa del tractament i per la violència dels guàrdies.
I és que la guerra es converteix en una experiència anorreadora que no només fereix físicament les persones, com en el cas de Miquel Valls, que perd una cama en un dels primers bombardeigs, sinó que també les vexa i les destrossa psicològicament, com li esdevé a Rossy que, mancada de família i de recursos, ha de prostituir-se per poder sobreviure.

Suggeriments didàctics

1. L'acció de 1938: viure i morir sota les bombes transcorre a la darreria de la Guerra Civil. Abans d'iniciar-ne la lectura, és, doncs, recomanable proposar un treball d'investigació perquè els nois i les noies situïn els fets més importants d'aquest enfrontament bèl.lic.

2. Els protagonistes de la història no són únicament els homes i les dones que apareixen en els documents i en les obres de referència. Una multitud de persones han patit la història que d'altres han construït amb l'exercici del poder. Per dir-ho en paraules d'Oriol Vergés: "La Història és una lluita / i mai no han girat la truita / els pobres, que des de baix, / miren els rics de biaix. " (El catalnoscopi, PAM. 1985).
Per posar en pràctica aquesta visió del passat, s'elaborarà una història oral de la Guerra Civil, a partir de testimonis de familiars i coneguts dels nois i les noies de la classe.

3. La novel.la es desenvolupa a Barcelona. Per definir els escenaris de l'obra es pot fer un reportatge fotogràfic dels espais descrits o simplement esmentats en l'obra, o bé buscar fotografies en llibres que tractin de la ciutat.

4. Oriol Vergés entrellaça personatges de ficció amb personatges reals de l'escena política de la Guerra Civil. Altres escriptors, com ara Joan Perucho, han utilitzat també aquest procediment. A partir d'un recull d'exemples, els nois i les noies escriuran una narració breu emprant aquest recurs.

5. A la narració apareixen diferents components de les famílies Castellbroc i Moliner. En cas que s'hagin llegit altres llibres de la mateixa col.lecció, es pot establir un arbre genealògic de totes dues famílies a través dels temps.