17 anys, primer viatge a Itàlia.
Edat de lectura
Les vivències d'un grup d'estudiants, acompanyats pels seus professors, són una matèria narrativa interessant per als nois i per a les noies de 12 a 16 anys. Els petits esdeveniments que sorgeixen arran de la convivència en llocs desconeguts són un atractiu excel.lent per trobar la relació entre les peripècies dels personatges i l'experiència de cada lector.
Argument
Els estudiants de secundària, quan estan a punt d'acabar l'etapa educativa, acostumen a organitzar un viatge per commemorar aquest moment important en les seves vides. És el cas dels estudiants de tercer de BUP que protagonitzen 17 anys, primer viatge a Itàlia. Acompanyats de professors de caràcters i maneres de fer ben diferents, viatjaran a un dels països amb més atractius per al visitant, Itàlia.
Totes les anècdotes del viatge es troben tenyides de l'excepcionalitat dels fets que es viuen per primera vegada. El descobriment de l'amor -el no correspost, l'idealitzat o el que troba resposta- ocupa bona part del temps i el pensament dels adolescents. Els paisatges de cada dia han canviat, Itàlia es presenta com un país familiar i estrany alhora, on tot és possible. Les situacions en què es troben els nois i les noies són comunes a moltes de les que es pot trobar qualsevol jove en un viatge d'aquestes característiques. Això no impedeix que siguin viscudes des de l'emoció o la frustració que produeixen en cada personatge.
Els adults, els professors i els conductors dels dos autobusos, viuen el viatge com un parèntesi en les seves vides. D'una banda, estan preocupats per aconseguir una convivència equilibrada dins el col.lectiu. De l'altra, abandonen per uns dies els maldecaps laborals o personals de la rutina a Barcelona.
Tema
Els temes de 17 anys, primer viatge a Itàlia tenen molt a veure amb les preocupacions que Oriol Vergés tradueix en les seves novel.les. En primer lloc, el desig de l'adolescent de fer-se gran, de créixer. Els temptejos dels protagonistes condueixen sovint al fracàs, però de qualsevol experiència, per negativa que sigui, el noi o la noia acaba traient-ne un ensenyament que li permet de seguir endavant en el seu camí cap a la maduresa. En segon lloc, la idea del viatge, entès com a distanciament de la vida de cada dia. Aquest allunyament permet reaccions inesperades davant els impulsos nous en què es troba l'adolescent.
Personatges
Els personatges més interessants de la novel.la coincideixen amb els narradors, quatre en total. Cadascun d'ells explica des del seu punt de vista tot el que va succeint durant el viatge. Sovint els fets relatats són els mateixos, però poden semblar ben diferents en funció de la manera com s'expliquen.
L'Olga Martínez explica les relacions que s'estableixen entre el grup d'estudiants. La noia estava enamorada feia temps del Marcel, un noi que no sembla ben predisposat a mantenir una relació amb ella diferent a la que havia dut fins aleshores. L'Olga no es desanima i prova, de les maneres més diverses, de propiciar un encontre amb el Marcel favorable als seus desitjos. Mentrestant, cada company tracta de divertir-se a la seva manera. El seu cercle d'amics més immediat forma un grup amb una vida molt particular. Els professors no s'escapen de la seva mirada. Són vistos des d'una òptica adolescent, com a incitadors o repressors.
La Mercè Busquets, professora d'una quarantena d'anys, enamorada d'Itàlia i del Renaixement, es mostra sovint comprensiva amb els seus alumnes. Sense arribar a tenir un comportament maternal, és prou flexible com per deixar-los una llibertat de moviments raonable. Sap escoltar quan cal i manté amb ells una relació fluida. Ha deixat la seva filla, la Laura, amb la seva mare a Barcelona.
L'altra cara de la moneda és el Pere López, catedràtic de física a qui els alumnes anomenen despectivament "el corb". És molt estricte i pretén establir un ordre disciplinari gairebé de tall militar. El viatge a Itàlia li serveix d'incentiu per a desmentir la creença segons la qual els professors que es dediquen a les ciències són incapaços de demostrar cap sensibilitat per les arts. Per refutar aquest tòpic escriu de manera compulsiva un diari amb pretensions literàries, no sabem si amb èxit. Els alumnes, però, se'l miren amb un cert menyspreu, retraient-li constantment la rigidesa del seu caràcter.
L'Antonio és el conductor d'un dels autobusos. És un professional dels viatges col.lectius. Des de l'experiència adquirida en nombrosos viatges, es mira el grup de joves amb la precisió i el distanciament d'una persona per a qui la feina s'ha convertit en rutina. La seva expressió és sovint brusca. La seva preocupació màxima és acabar el viatge en pau per poder enllaçar amb un altre grup i, sobretot, que els nois i les noies no li facin malbé l'autobús.
Suggeriments didàctics
1. Veure un mateix fet des d'òptiques diferents pot ser un exercici que estimuli els lectors. A 17 anys, primer viatge a Itàlia trobem que narradors distints expliquen històries diferents a partir d'un sol esdeveniment. La subjectivitat pot ser explorada a partir d'un exercici de narració. Els alumnes hauran d'escollir una anècdota de la novel.la. Posteriorment, hauran de triar un personatge i, en funció d'aquest, explicar la història des del punt de vista que li suposen. Com a pràctica final, es llegiran les històries en veu alta i es compararan.
2. Els lectors i les lectores de la novel·la d'Oriol Vergés tenen sens dubte molt a veure amb els seus protagonistes. La identificació amb ells és fonamental perquè la lectura sigui del seu gust. Es tracta que els alumnes analitzin els personatges i les situacions per determinar si són versemblants. Cada alumne hauria de partir de la seva experiència i explicar quina de les anècdotes del llibre li hauria pogut succeir.
3. Les ciutats que visiten els nois i les noies són famoses mundialment per la qualitat i originalitat de les creacions artístiques que atresoren. És molt recomanable aprofitar aquesta coincidència per treballar, en col.laboració amb l'àrea de socials, l'època del Renaixement. Els nois haurien de situar en un mapa d'Europa cada ciutat esmentada a la novel.la i, un cop traçat el recorregut del viatge, escollir-ne una i organitzar grups per tal de buscar-ne informació. El material que recullin (fotografies, esquemes, plànols o textos) pot ser exposat a l'aula en forma de murals.
4. Les relacions sentimentals entre joves ocupen un espai destacat a la novel.la d'Oriol Vergés. Els seus lectors haurien d'escriure un full de diari en què expressessin tots aquests sentiments, tal com es fa a la narració. Un cop escrits els textos, cada alumne hauria de decidir a quin personatge de la novel.la li seria més fàcil d'atribuir les paraules que ha escrit.