Salvador Vendrell Grau naix la primavera de 1958 a Fortaleny, a la Ribera Baixa del Xúquer. Ha viscut durant molt de temps a Sueca; ara, però, és veí de Riola.

Es llicencia en Geografia i Història per la Universitat de València i en l'any 1980 s'incorpora al consell de redacció de la revista d'història Quaderns de Sueca del qual també en formen part Manel Chaqués, Fermí Cortés, Josep Lluís Fos, Antoni Furió i Joan Fuster. En març de 1980, es publica el seu primer número on participa en dos articles: un amb Salvador Carbonell, "Dades per a l'estudi de l'estructura social i econòmica de Sueca (1922)", i un altre amb Rafael Matoses, "Riola: l'estructura de la propietat agrària en la segona meitat del segle XIX (un estudi d'història agrària)". En el número II, del novembre de 1981, fa la introducció, notes i documentació del monogràfic dedicat a les memòries de Matilde Gras: "Camilo Albert: Memòries de la viuda d'un sindicalista suecà". En el III, del desembre de 1982, juntament amb Francesc Capellino, publica l'article: "Les transformacions de l'estructura de la propietat i de classe a la Vila i Honor de Corbera". Molt més recentment, en 2010, publica una ressenya del llibre Els reaccionaris valencians: La tradició amagada coordinat per Gustau Muñoz, a la revista Afers. Full de recerca i pensaments, ressenya que es publica també, en anglès, al vol. I del Journal of Catalan intellectual History-Revista d'història de la filosofia catalana (2011).

En 1983, s'incorpora a l'ensenyament del valencià a l'Institut de Formació Professional d'Alzira i en el reciclatge del professorat en la Ribera del Xúquer. Col·labora en el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València coordinant els cursos de Lingüística valenciana i la seua didàctica, com també en el Servei d'Ensenyament del valencià de la Conselleria d'Educació i Ciència, on ocupa la plaça de Cap de secció de promoció del valencià en l'ensenyament (1989). Després, s'incorpora com a catedràtic de valencià a l’Institut Joan Fuster de Sueca i es dedica molts anys a l'estudi de la llengua i la literatura i publica abundant material didàctic per a l'ensenyament del valencià, sobretot llibres de text per a secundària i batxillerat en editorials com ECIR, SM, Bruño, Tabarca i Oxford. Ha fet també actualitzacions dels clàssics com Curial i Güelfa (Bromera, 1993), Espill de Jaume Roig (Onada, 2015) i L'Odissea (Onada, 2017), i és coautor de l'adaptació d'Alí Babà i els quaranta lladres (Bromera, 1994) i Els viatges de Marco Polo (Bromera, 1995), i autor de l'adaptació Tirant lo Blanc per a infants (Perifèric, 2017). A més, ha traduït llibres de literatura infantil i juvenil per a Bruño. També és coautor de les biografies d'Ausiàs March, el poeta i el seu temps (Bromera, 1997), la de Jaume I, el naixement d'un poble (Bromera, 1998) i la biografia Joan Baldoví. En clau valenciana (2017). Entre l'any 2002 i el 2020 publica una columna setmanal –dilluns– al diari Levante-EMV. El 2011, publica un recull d'aquestes columnes a Columnes de paper (Perifèric Edicions, 2011) i, el 2016, n'apareix un segon recull, Els dimonis que dicten (Afers, 2016). Actualment, escriu en el Diari la veu del País Valencià i La veu dels llibres.

Ha guanyat el premi de narrativa Ciutat de Sagunt de 2013 amb la novel·la Quan truquen de Matinada (Onada Edicions, 2014) i el Premi de Narrativa Juvenil Benvingut Oliver de 2020 amb la novel·la Torna amb mi (2021). Més recentment ha publicat Spacanapoli (1921), A casa Joan Fuster. Les tertúlies de Sueca (2022) i Exhumació (2022).