Montserrat Vayreda i Trullol (Lladó, Alt Empordà, 1924 - Figueres, 2006). Escriptora que alterna la prosa descriptiva amb la poesia lírica i col·labora activament a diferents revistes i diaris locals.

Es dona a conèixer l'any 1955 amb el poemari Entre el temps i l'eternitat al qual segueix Ofrena de Nadal de 1965, llibres amb poc ressò a causa de la dictadura franquista. També va ser antologada el 1967 per Carmen Conde a Poesía femenina española, i ha mantingut molta relació amb poetes en llengua castellana. Al llarg dels anys cinquanta i seixanta participa en molts certàmens poètics i és nomenada Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de la Ginesta d'Or, a Perpinyà, i al Felibritge provençal. Posteriorment cal destacar el llibre Els pobles de l'Empordà (1984), volum en què dedica un poema a cada poble de la comarca.

En prosa ha escrit, sobretot, llibres descriptius sobre l'Empordà, com L'Empordà màgic (1988) i La màgia del Baix Empordà (1990) i catàlegs d'exposicions com Exposició antològica de Josep Bonaterra (1984). A més a més, col·labora a les revistes i als diaris Presència, Empordà, Vida parroquial, L'ocell de paper i Revista de Girona.

L'autora va realitzar una important tasca d'animació i difusió cultural. Cal destacar les Festes anuals de la Poesia de Figueres juntament amb Carme Guasch i Carles Fages de Climent i la promoció d'actes d'homenatge entorn de figures empordaneses o vinculades a l'Empordà.

Va ser sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada per Sara Beltran per a l'AELC.
Fotografies: © Arxiu Montserrat Vayreda / Departament de Cultura (pòrtic), Sara Beltran (biografia).