Núria Tubau neix el 23 de juny del 1931 al barri d'Hostafrancs de Barcelona.

Els pares tenien una parada al mercat del barri i ella hi treballa des dels dotze anys. En acabar els estudis primaris, es forma de manera autodidacta i a partir de les classes particulars que rep per part del seu oncle. Als dinou anys es promet amb Martí Olaya Galceran (Barcelona, 1927 - Sant Cugat del Vallès, 2014), amb qui es casa i amb qui tenen tres filles: l'Albada, la Meritxell i la Montserrat. Membre del consell de la revista Cavall Fort, Martí Olaya és qui impulsa l'autora a escriure teatre. Des de l'any 1996 viuen a Sant Cugat del Vallès.

Aficionada des de jove a la lectura de clàssics com Verdaguer, Maragall o Guimerà, l'any 1963 es presenta al concurs d'obres inèdites en llengua catalana que organitzava el Teatre La Faràndula de Sabadell amb l'obra Brindis a la joventut. Obté el segon premi i aquest fet l'estimula a continuar escrivint teatre. L'obra també va ser representada al Teatre Romea de Barcelona, dins del cicle de Teatre per a Nois i Noies de Cavall Fort. Posteriorment, el mateix Teatre La Faràndula reconeixerà la seva obra teatral en diverses ocasions. L'any 1972 obté el Premi Ciutat de Barcelona de teatre infantil per l'obra Princeses, deesses... foteses! L'obra s'estrena aquell mateix any i l'any 1980 es publica. També ha publicat els títols Any de neu, any de Déu, aparegut el 1977, Marco Polo, el veneciano, del 1984, així com l'adaptació de l'obra de Marta Mata El país de les cent paraules, publicada l'any 1981.

En paral·lel a la seva trajectòria com a escriptora, Núria Tubau treballa com a professora de català i de teatre a Barcelona i al Prat de Llobregat, dins el marc del Pla de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. També tradueix, del francès, les narracions juvenils L'estany perdut, de L. N. Lavolle, El viatge d'en Nicolau, de Jean Guilloré i L'accident, d'Irina Drozd, així com, a partir del castellà, el títol Groc Molière, de M. Dolores Blanco Callejas.

És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.