Postres de músic.
És un recull de contes breus que giren al voltant de temes tan variats com la virginitat, la lletra A o la comercialització d'un microrobot casolà. Amb fina i àcida ironia, i amb un especial ús de la llengua, Jesús M. Tibau ens presenta un món personal i original, a voltes inquietant, en el qual tendresa i humor s'alternen fins a l'epíleg, que relliga le shistòries donant-los unitat i sentit global.
De construcció intel·ligent i rodona, i farcida d'hàbils jocs amb el llenguatge que enriqueixen i agilitzen la lectura, Postres de músic apunta una nova i interessant veu dins la nostra narrrativa contemporània.
* * *
El jurat del Premi Marian Vayreda format per Mita Casacuberta, Josep Maria Fonalleras, Vicenç Villatoro, Imma Merino i Eugènia Broggi va destacar-ne la qualitat i la intel·ligència de l'escriptura, la fina ironia i els jocs amb el llenguatge, així com l'originalitat de la seva construcció i sobretot la darrera picada d'ullet de l'epíleg final, que relliga les històries i permet comprovar que totes formen part d'una unitat, del mateix llibre.
* * *
Després de la seva aparició el setembre de 2005, el llibre Postres de músic va valorar-se pels especialistes del FNAC amb el següent comentari:
"Aquest fresc recull de petites històries és una dolça manera d'endinsar-se en una lectura divertida i suggerent. Els temes, tot i que en un principi poden semblar dispars, gràcies a una estructura especialment acertada, aconsegueixen un fantàstic resultat final: rodó, podríem dir. És pràcticament impossible no devorar aquest llibre en un temps rècord, rellegir-lo i descobrir el que pot fer un ús intel·ligent del llenguatge. Unes històries encisadores, i especials."
* * *
"Amb Postres de músic (2005) podem parlar ja sortosament de la consolidació definitiva de l'escriptor. Primerament, perquè aquesta obra va guanyar el premi Marian Vayreda de narrativa a Olot, un dels més prestigiosos dels que s'atorguen als Països Catalans. I en segon lloc, perquè en Tibau demostra haber trobat el seu espai de maduresa literària, amb narracions veritablement variades i d'una gran originalitat, alhora que demostra una gran mestria en l'ús i coneixement de la llengua catalana. Narracions con L'assassí del martell, Cada cop més grossa o Company de pis, donen sentit a l'eterna iedea del plaer per la lectura, del llegir per llegir, sabent que trobaràs quelcom inesperat que et sorprendrà i que et forçarà a continuar llegint. De ben segur que aquest és un dels millors reculls de contes escrits per un autor de casa nostra, sinó el millor."
(Emigdi Subirats)
* * *
"...el gran mèrit de Jesús M. Tibau: saber condensar, en unes poques línies, històries que deduím completes i versemblants, de les quals se'ns proposa un tast deliciós que aconsegueix pouar en el qui les llig un degotim de somriures i de tristesa, un sobreeixidor de sensibilitat, amarat tot ell d'una gran pàtina de quotidianitat i de placidesa, fins en allò més inversemblant.
El lector d'hàbits nocturns s'adonarà com la nit se li acurta per una dosi de realisme que crea dependència."
(Carles Castellà)