Àngel Terron (Palma, 1953) és científic i poeta. Llicenciat i doctorat en Ciències Químiques, actualment és catedràtic de Química Inorgànica a la Universitat de les Illes Balears.

Exemple d'una amplitud d'horitzons inusual, amb la seva sensibilitat ha aconseguit solucionar a la perfecció el tradicional enfrontament entre ciències i lletres. A les seves mans, ambdues es fonen per parlar de temes universals com l'amor, el pas del temps, la filosofia o la quotidianitat.

Comença en el món de la poesia precisament amb Iniciació a la química (1977), per seguir publicant poemaris com el Llibre del Mercuri (1982), Ternari (1986), Sons nets (2004), À Mon Seu Désir (2007) i Els noms del cervell (2013), entre altres. La seva poesia ha estat antologada en els volums Al·lotropies (1996), Paraula de poeta (2002) i Art breu. Antologia 1973-2008 (2008).

La seva activitat relacionada amb el món de les lletres no es limita a la poesia sinó que ha estat editor i coeditor respectivament de la revista Blanc d'ou i de Poetry and Sons, i ha codirigit la col·lecció de poesia Tafal a Palma. És col·laborador habitual de diferents mitjans de comunicació com Última Hora o Diari de Mallorca, i també ha publicat per a revistes internacionals de Química.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina realitzada amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics.
Pàgina elaborada per Mar Veciana per a l'AELC.
Fotografia inicial: © J. Pizà; fotografies de la biografia de l'arxiu personal de l'autor.