Agustí Soler i Mas neix a Manresa el 17 de desembre de 1939. Tot i que viu una infància de postguerra i pors al carrer, la seva família, treballadora, li transmet respecte i admiració per la cultura. El seu pare té una biblioteca bàsica, i la seva mare, exsardanista, enyora la cultura popular catalana bruscament avortada. Un germà bastant més gran, Francesc, és tota la vida un gran investigador i divulgador del món sardanista i la dansa catalana. Dels seus jocs infantils recorda vivament la companyia teatral de quitxalla que van organitzar al pati de veïns on donaven els darreres de les cases del seu barri. Aquell teatre infantil, sempre inventat, va arribar a atreure el veïnat, i quan ja tenia catorze anys cobraven entrada per les representacions. És allà on s'adona de la fèrtil via de l'humorisme per comunicar un missatge o una informació. Amb una entitat benèfica de l'època, "Arte, alegria y caridad", voltaven per hospitals, sanatoris i manicomis, presentant uns espectacles que llavors s'anomenaven 'festivals'. Van recórrer una munió d'aquests centres a Catalunya durant més de deu anys, on Agustí Soler tenia el rol d'humorista.

Desplaçat per qüestions laborals a Calaf, Súria, Manresa i Navarcles, arreu es vincula amb el món escènic: primer com a actor i posteriorment com a guionista. Als disset anys, una colla de joves de Manresa decideixen restaurar una antiga tradició: La Innocentada. En el món franquista, allò era impensable, no cal dir que les prohibicions van ser decisives perquè de forma mig clandestina portessin a terme la primera Innocentada de postguerra, el desembre del 1957. Des de llavors cada any apareix un espectacle completament nou.

Més o menys en aquesta època descobreix la personalitat de la Mary Santpere, i immediatament queda subjugat per aquella admirable capacitat d'autocrítica i poder de connexió amb l'auditori. A la Mary Santpere la coneix, la tracta i arriben a ser bons i sincers amics.

A Manresa, durant els anys 1962 a 1964, el Club Maryland organitzava el 'Cau d'art' de la Gàbia de Manresa, unes vetllades que es feien cada dijous als baixos de l'Hotel Mundial. S'hi reunia gent de la faràndula, que podien actuar sense compromís previ en un petit escenari. Del mateix Club Maryland sorgiria ben aviat Espectáculos Maryland, una companyia que va donar feina a tota una colla d'amateurs i que va canalitzar l'accés a títols professionals dins l'enquadrament de l'època, que era Teatro, Circo y Variedades. Les proves es feien al Teatre Capsa de Barcelona, on Agustí Soler va obtenir el títol de professional l'any 1963, que va permetre que el contractessin en espectacles de Variedades i Folklore.

El mateix any 1963 es constitueix a Manresa un grup d'avantguarda, Art Viu, on Agustí Soler descobreix l'obra i la tècnica teatral de Bertold Brecht. Durant quatre anys presenten muntatges de Txèkhov, Ricard Salvat, Joan Colomines i Maria Aurèlia Capmany. Als vint-i-nou anys es casa amb Glòria Comas i Riu, que assumeix amb valentia el desgavell de viure el teatre ficat a la família. Tenen tres filles, Anna, Laura i Eva.

El 1977, amb un grup de deu persones formen El Col·lectiu d'Actors Manresans, amb l'objectiu de fer un treball teatral seriós. Durant vuit anys recorren escenaris de tot Catalunya, amb les obres Ja sé que no s'estila (1977), Els llits de Valldemossa (1978) i Com es menja una avellana (1979), a cura de Lluís Gavaldà, i L'auca del Sr. Rusiñol (1980), dirigida per Carlos Lasarte, amb la qual és introduït a les tècniques del sistema Stanislawsky.

A partir d'un seminari de l'escriptor nord-americà Robert McKee on assisteix l'any 1991, reconeix que ha estat emprant tècniques de guionista i des d'aquell curs, no deixa que l'anomenin autor teatral sinó guionista. Posteriorment assisteix a seminaris amb Doc Comparato, Miquel Sanz i els organitzats pels Guionistes Associats de Catalunya.

Han estat quaranta anys sempre encomanant-se i encomanant l'entusiasme per a qualsevol empresa teatral de nova creació: guions, sketchs, musicals, descobrint arreu el cap del fil per descabdellar-ne una trama.

Agustí Soler i Mas mor el 7 de novembre de 2002 a Navarcles, on residia des de feia més de trenta anys. L'any següent l'Ajuntament d'aquesta localitat inaugura el nou Teatre Auditori Municipal, que du el seu nom.

L'any 2008 Manresa li ret un homenatge en reconeixement de la seva tasca, especialment com a autor de més de quaranta Innocentades, amb un acte al teatre Kursaal i una exposició sobre la seva trajectòria. El 2012 Navarcles commemora el desè aniversari de la seva mort amb l'estrena d'un musical, escrit per Jaume Costa, sobre la relació d'aquest prolífic autor amb el seu poble d'adopció.