A principis del segon mil·lenni abans de Crist, un lapicida fenici proveït d'escarpra i martell en tenia prou amb els vint-i-dos signes de l'alfabet que acabava d'inventar per expressar tot el que necessitava dir. Quatre mil anys després, un teclista assegut davant de la pantalla de l'ordinador necessita uns cent cinquanta signes per compondre el text d'una publicació impresa de caràcter general. En l'endemig, la humanitat ha hagut de descobrir laboriosament els avantatges de la separació de paraules, els signes de puntuació, la distinció entre majúscules i minúscules, les xifres romanes i les aràbigues, la diferència entre rodona i cursiva, etc. Per governar-se en el món de les lletres ara ja no basta la vella urbanitat ortogràfica: la galàxia Gutenberg, més senyora que mai, imposa l'ortotipografia. Aquest manual revela a autors, traductors, copywriters, autoeditors, auxiliars editorials i dissenyadors gràfics les subtileses del protocol, l'etiqueta i els bons costums de la lletra impresa de l'inici del tercer mil·lenni després de Crist.