Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018), poeta.

Amb el seu primer recull, L'home i el límit, guanya el premi Carles Riba de l'any 1963. Durant les dècades dels setanta i els vuitanta guanya diversos guardons, però és sobretot a partir de finals dels anys noranta que rep el reconeixement del públic i de les institucions, amb premis com el Crítica Serra d'Or per Subllum (2000), el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona i el Nacional de Cultura per Les imminències (2002), el premi Cavall Verd i el Lletra d'Or amb L'esfera insonme (2015) o la Creu de Sant Jordi (1999) i el Premi Jaume Fuster (2010) a la seva trajectòria. Amb més de vint-i-cinc poemaris publicats, un palmarès amb els principals guardons de la nostra literatura i l'admiració unànime de la crítica, dels lectors i de poetes de diverses generacions, Màrius Sampere és considerat un dels poetes més rellevants de l'actualitat.

La seva poesia tracta, de manera constant, la tragèdia humana, protagonitzada per l'amor, el dolor i la mort. Al llarg de la seva producció poètica deixa entreveure les seves preocupacions metafísiques, mostra tendresa i ironia, es deixa endur pel sarcasme.

També va publicar les novel·les El gratacel (2010) i Àlien i la terra promesa (2018), el llibre de proses Pandemònium, o la dansa del si mateix (2008) i L'escala de cargol (2014), que conté proses i poemes.

Fou soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografia: © Carme Esteve/AELC.