Llegir un poema de Màrius Sampere és com mirar un dels quadres abstractes de Mark Rothko, va dir un crític. És patir un xoc de sensacions. És ser transportat a l'essència de l'home, al reconeixament dels seus límits i a la seva projecció infinita. Així de paradoxal és Màrius Sampere, un poeta per qui l'home és la conjugació de moltes recerques i de molts perquès. Les seves últimes creacions estan entre les millors obres poètiques dels últims temps.

(Sinopsi)