"Dos són els llibres publicats recentment per J. M. Sala-Valldaura relacionats amb l'àmbit de la poesia. Es tracta en els dos casos d'aportacions que contemplen aspectes diferents d'un únic i primordial interès: la poesia com a pràctica i creació i la poesia com a teoria i crítica. Una doble activitat clarament complementària i coherent -potser fins i tot necessària- amb la seua trajectòria com a creador i estudiós interessat en el fet poètic. I dic complementària perquè, de fet, una de les característiques principals de la seua poesia, des de la publicació de Mitoclàstia a la recent En aquest dau del foc -guanyadora del darrer premi de la Crítica Cavall Verd- ha estat marcada per la constant actitud investigadora de noves formes d'expressió.

En el camp de l'activitat crítica la seua aportació ha estat també ben notable i constant, amb obres com l'Antologia de la poesia eròtica catalana del segle XX, l'estudi Joan Vinyoli i, en col·laboració amb Vicenç Altaió, Les darreres tendències de la poesia catalana (1968-1979). L'agulla en el fil enllaça precisament amb aquesta darrera investigació i recull en bona part l'activitat desenvolupada per l'autor en els darrers anys com a lector interessat en l'actual poesia catalana.

Una bona part dels textos ara publicats aparegueren originàriament a la revista Serra d'Or, altres provenen de revistes més específicament literàries, Faig, Catalan Review, Latitud 39, Cairell, Encontre, No, Eivissa o Daina; alguns pocs, finalment de la premsa diària, com La Vanguàrdia o Avui. Tots ells són resultat de la seua dedicació al seguiment de la producció poètica dels Països Catalans. Són, en general, ressenyes de primera mà, comentaris sobre les novetats literàries, exercicis, en general, de crítica militant i, com és natural, arriscada, exposada sempre a fer interpretacions o valoracions precipitades, susceptibles de ser revisades en breu temps o fins i tot desestimades. Són els perills constants de la crítica diària, que manca ben sovint de referents culturals adequats o és producte de lectures no massa meditades. Els comentaris de Sala-Valldaura superen generalment i de bon tros aquests problemes, en part per l'acurada contextualització, però també pels amplis coneixements de l'autor de la literatura en general i de l'actual panorama poètic en llengua catalana, així com per unes lectures ben matisades i personals dirigides a ressaltar els aspectes més interessants o innovadors de l'obra comentada.

L'agulla en el fil és també, en el darrer aspecte que acabe de mencionar, una aportació coherent amb la trajectòria poètica de l'autor, amb la seua pràctica com a creador, atent no només a la intensitat i profunditat de la seua veu poètica, sinó sobretot a les possibilitats de renovació del llenguatge literari, a l'experimentació i a la transgressió de la pràctica de l'escriptura, en una línia molt semblant a la de Les darreres tendències de la poesia catalana, antologia marcadament heterodoxa, i per això summament interessant. Com a mostres, alguns dels seus comentaris més breus, a penes unes pinzellades, com ara "Obliteracions" o "A la casa dels signes, la poma podrida és la més sucosa", però també els nombrosos suggeriments escampats en el cos dels articles, les intuïcions apuntades en un pròleg o en una ressenya d'urgència.

A més dels articles esmentats, centrats fonamentalment en la poesia actual i en especial en l'anomenada generació dels setanta, Sala-Valldaura, sobretot en la segona part, toca també aspectes més relacionats amb la història literària, com el tema de les avantguardes, la mediterraneïtat o la poètica romàntica en l'actual literatura catalana. En altres moments són les traduccions o la crítica de la crítica o les reflexions teòriques sobre la poesia realista les que marquen el seu interès. Amb tot, la importància primordial d'aquest llibre rau fonamentalment en la visió panoràmica que ens ofereix de la producció poètica catalana en els darrers anys, basada en la dedicació amatent i continuada a la lectura crítica. Un autèntic mèrit a destacar n'és l'interès clarament comprehensiu de tota l'àrea catalano-parlant; a diferència d'altres crítics, Sala-Valldaura passeja la seua mirada per tota la poesia produïda en els Països Catalans i, sense discriminacions, els poetes valencians i illencs es troben d'igual a igual amb els del Principat. Pràctica que, sens dubte, cal elogiar i imitar si no volem reduir encara més el nostre limitat àmbit literari."

(Jaume Pérez Montaner. "Poesia dia a dia", Daina (València), núm. 5, p. 116-117)