Com un miratge.
Edat de lectura
Com un miratge narra l'aventura del primer amor d'un jove adolescent, utilitzant un estil planer i amè. Així, doncs, tant pel tema com pel seu plantejament, és una lectura adequada per a noies i per a nois i noies de 14 anys.
Argument
Amb l'estiu, com cada any, van arribar els estiuejants a Queralbs. Però aquelles vacances van ser diferents per a un jove del poble, que s'enamora per primera vegada d'una noia de ciutat, la Salut. És l'estiu, doncs, del descobriment del joc de l'amor, que embolcalla els dos joves amb el vel de la sensualitat, tal com mostra aquest fragment:
"I estàvem abraçats i a mi em va venir una cosa que em va fer estrènyer-la fort, ben fort, com si no l'hagués de deixar anar mai més. Després la vaig mirar, i tenia els ulls lluents i els llavis li brillaven perquè em sembla que se'ls havia pintat. I ens vam acostar més i ballàvem amb els llavis junts i de tant en tant ens separàvem per respirar fondo i tornàvem a ajuntar els llavis. Mai no m'havia sentit d'aquella manera, i ella em sembla que tampoc."
Però és, també, l'estiu del primer desengany. Quan els dies es comencen a escurçar, la relació acaba bruscament, perquè el noi descobreix que la Salut l'ha traït, en explicar a la resta de la colla on és la seva cabanya secreta. A partir d'aquell moment, ja no la vol veure més.
Els estiuejants marxen i, a poc a poc, el poble retorna a la normalitat. També la vida del protagonista reprèn la rutina de l'hivern. Com cada any vam baixar els cavalls, com cada any passàvem dies sense veure el sol, com cada any, a mitjà tarda , cada dia, només el fum que sortia de les xemeneies indicava que al poble hi havia gent. I els records de l'estiu semblen empal.lidir i desdibuixar-se. Però de tant en tant, enmig del fred li reapareix la imatge fugissera dels seus cabells negres contrastant amb violència a sobre d'un fons claríssim, com un d'aquells miratges que el desig et fa semblar reals.
Tema
L'aventura estiuenca de Com un miratge mostra el fracàs de l'amor a causa de les diferències socials i culturals de cadascun dels enamorats: la ciutat i el camp. L'anècdota de la cabanya és únicament un fet casual, el detonant de la tempesta, congriada al llarg dels dies, que desemboca en el trencament sobtat de la relació.
Personatges
El protagonista de la novel.la és un noi que viu a Queralbs. Durant l'hivern estudia. A l'estiu ajuda a casa i té cura del bestiar: muny les vaques i vigila els cavalls. El seu món és el camp: un univers desconegut per a la Salut, que és una noia de ciutat. La seva ignorància sorprèn el noi, qui, en alguns moments, aprofita aquesta situació per enamorar-la una mica. Explicant-li el que sap, sent que ella el necessita i que és una mica més seva. Per això li explica, per exemple, com moren els excursionistes a la muntanya:
Li vaig explicar tot el que sabia: es moren perquè es perden i es gelen, o troben una allau de neu, o es despenyen... No van preparats: fins i tot n'hi ha que els han trobat amb xiruques. Es gelen. Moren gelats. Després els busquen i els troben, i com n'hi ha molts que són de molt lluny els enterren aquí.
En d'altres se n'aprofita i es diverteix a cor què vols, tal com mostra aquest fragment:
"Li vaig dir si volia que li ensenyés l'hort i hi estava tota interessada. «Saps què és?», li vaig preguntar, i em va dir que no, i a mi se m'escapava el riure perquè eren mongeteres i les mongetes es veien d'una hora lluny. I al costat hi havia patates, i igual, i tomàquets petits, i tampoc no ho va conèixer; es va disculpar dient que no hi entenia i em va semblar que s'havia quedat una mica fumuda."
Però, en realitat, aquesta circumstància neguiteja el noi, que intueix que pertanyen a universos totalment diferents, en els quals cadascun d'ells ha traçat el seu destí; dos futurs, amb camins ben allunyats, que els separen:
"Em va dir que volia ser model, que li interessava la dansa i la música, i els idiomes i res més. Això de ser model ho vaig trobar molt lluny, molt estrany, molt poc del meu aire. [...] I vaig sentir a dintre un desassossec, un malestar estrany que suposo que era gelosia. Volia ser model. «I tu què?» Jo li vaig dir que volia seguir amb el bestiar, quedar-me al poble i tirar endavant la casa. Vaig dir «Vull», però encara ara no sé ben bé si ho vull perquè ho vull o perquè en el fons penso que, si jo me'n vaig, què se'n farà, dels cavalls, de l'hort petit, de les vaques i de tot."
Suggeriments didàctics
1. La narració de Com un miratge transcorre a Queralbs, Ripoll, Ribes i Núria, destinacions usuals per a les vacances o les sortides de cap de setmana. A partir d'aquesta anècdota, es pot introduir un estudi sobre els llocs d'estiueig dels nois i de les noies de la classe.
2. La Salut s'està a Queralbs, un poble de muntanya, per passar-hi l'estiu. Després de d'analitzar les característiques geogràfiques de la zona, es pot elaborar un calendari d'activitats per a la noia, que aprofiti al màxim les possibilitats de l'entorn (rutes a peu, natació, etc.).
3. La muntanya és una destinació possible per a l'estiueig, ja que disposa d'una oferta àmplia: cases rurals, balnearis, excursionisme, etc. La lectura del llibre, doncs, pot utilitzar-se per iniciar un treball de recerca sobre les diferents opcions que ofereix alguna zona concreta de Catalunya, per passar-hi les vacances enmig de la natura.
4. Les aventures del jove de Queralbs es narren en primera persona del singular. Aquesta veu narrativa, que aproxima el lector o la lectora als fets que s'expliquen, és característica d'alguns documents, com per exemple les cartes o els dietaris. Després d'observar-ne les característiques essencials, els nois i les noies poden elaborar algunes mostres d'aquests textos.