Edat de lectura

Es tracta d'un llibre publicat a la col.lecció "Gran Angular" de Cruïlla, una col"lecció -pel seu contingut i presentació- clarament pensada per a adolescents. En el relat hi trobam ingredients molt diversos: les relacions d'amistat i enamorament entre un petit grup d'adolescents, la memòria encara sagnant dels fets ocorreguts durant la Guerra Civil en un poble de Mallorca, la problemàtica del contraban i el caciquisme, etc. És, per tant, una novel.la amb una certa complexitat temàtica i una estructura un tant cinematogràfica en l'exposició dels fets, per tot això, l'edat recomanada de lectura seria entre 13 i 17 anys, aproximadament.

Argument

La novel·la se situa a Mallorca, en un poble costaner, durant la primera dècada de la postguerra. La protagonitzen quatre amics: en Toni (un al?lot espavilat i àgil, però no gaire bon estudiant), en Joan (grassonet, remugador i una mica popona, encara que lleial als seus amics), na Catalina (la filla del metge, plena d'energia i il·lusió) i na Isabel (independent i agosarada, orfe, que viu amb la seva padrina en un casalot mig abandonat). Entre els adults cal destacar don Damià (el cacic dedicat al negoci del contraban de tabac), el metge vidu, l'honrat sergent de la Guàrdia Civil, mossèn Tomeu (el capellà bonhomiós) i na Bel, la padrina d'Isabel, plena de ressentiment per la mort de la seva filla durant la guerra.

La trama s'inicia quan, amb pocs dies de diferència, apareixen dos homes del poble morts de forma violenta, tant l'un com l'altre es dedicaven a descarregar tabac de contraban per a la "companyia" de don Damià. Els quatre amics, gairebé sense voler, es troben immersos en l'esclariment d'aquests assassinats. S'hauran d'enfrontar al control dels pares, al recel del sergent i a les amenaces del cacic i el seu xofer, hauran de posar en funcionament tota la seva capacitat de raonament, la solidaritat i el valor. Finalment, però, aconseguiran desbaratar un important desembarcament de tabac i que l'assassí sigui lliurat a la justícia.

Paral·lelament, aquest estiu i totes les vivències que el conformen els farà madurar com a persones, aprofundir en les relacions amb els adults i entre ells i entendre moltes coses que, fins aleshores, eren fosques o incomprensibles.

Tema

Podem parlar de dues línies temàtiques que es desenvolupen de manera paral.lela al llarg de l'obra. D'una banda hi ha el tema social, que ens parla del caciquisme, el contraban i la Guerra Civil i de l'altra el tema del pas de la infantesa a l'adolescència, que ens parla de les relacions d'amistat i de colla, de les relacions amb els adults (pares, padrins, mestres) i, sobretot, del desvetllament dels primers sentiments amorosos.

Personatges

Es tracta d'una novel·la coral, on el protagonisme està molt repartit entre diversos personatges i fragmentat en una estructura gairebé cinematogràfica. A grans trets, però, podem establir dos grans grups: els joves i els adults.

En el grup dels joves hi ha quatre protagonistes i alguns personatges secundaris. Cada un d'ells presenta unes característiques de personalitat determinades que contribueixen al desenvolupament del relat. Les dues al·lotes, na Catalina i na Isabel, comparteixen el fet de ser orfes de mare -les seves mares respectives eren amigues i d'ideologia progressista- i viure amb les padrines. Són, però, diferents. Na Catalina és més reflexiva i na Isabel més decidida, impulsiva, impetuosa i "dura", un model "poc femení" pels cànons de l'època. Els dos al·lots, en Toni i en Joan, són també diferents. En Toni és lliure i autònom, pacient i observador. En Joan és un punt covard, més acomodatici i passiu, encara que en els moments clau demostra la seva capacitat de reacció.

Entre els adults hi ha els personatges positius, bàsicament les "forces vives" de la vila: el metge, el mossèn i el sergent, tots tres són comprensius, de tarannà bonhomiós i bons coneixedors de les característiques socials i econòmiques del poble on habiten. Hi ha, també, els dos personatges negatius o antagonistes: don Damià, el cacic, i el seu xofer, que actua gairebé com un ca carnisser al servei del seu amo, moguts per interessos econòmics i de poder, capaços de qualsevol cosa per mantenir la seva hegemonia al poble, bastida sobre la por i la necessitat econòmica dels més dèbils.

Un altre personatge important és na Bel, la dona ja gran que, plena de rancor i desig de venjança, actua com a memòria acusadora de les atrocitats comeses pel cacic i els seus sequaços durant els anys de la guerra. Una petita galeria de personatges secundaris, com el botiguer cobdiciós o en Feliciano, el guàrdia civil foraster, posen el contrapunt costumista -i un punt còmic- a la narració.

Suggeriments didàctics

1. La comprensió del context històric de la novel.la es pot veure molt potenciat si hi ha un treball específic per part del professorat abans, durant i després de la lectura. Els diversos temes tractats al voltant de la situació política i social de la Mallorca de postguerra permeten configurar diverses línies de treball: les característiques del caciquisme, la Falange i el seu paper durant la guerra, els assassinats en el període de la Guerra Civil, els suborns i la complicitat de les autoritats, la problemàtica del contraban, les dificultats econòmiques pròpies de l'època, etc.

2. Els quatre amics que conformen la colla protagonista -na Isabel, na Catalina, en Toni i en Joan- són descrits al llarg de la novel·la, tant pel que fa al seu aspecte físic com a les característiques psicològiques. Podem demanar als alumnes que -amb la informació obtinguda al llarg de tota la novel·la- en facin un retrat complet, que expliciti l'aparença i la manera de ser de cada un.

3. A molts de pobles de Mallorca hi ha gent que ha viscut de prop tot el tema del contraban de tabac. Un treball ben engrescador i il·lustratiu seria localitzar algunes d'aquestes persones i entrevistar- les, per tal que ens explicassin com era aquesta activitat i quina incidència tenia en la vida del poble.

4. Al final del llibre, na Isabel se'n va a estudiar a Ciutat. En Bernat té moltes ganes que ella li escrigui. Podem elaborar a classe diverses cartes, tot imaginant com és la nova vida dels personatges durant el curs (les noves descobertes, el record de l'aventura viscuda a l'estiu, etc.) Per exemple, na Isabel escriu a en Bernat o a la seva àvia, en Joan escriu a sa mare o a mossèn Tomeu, na Catalina escriu a en Toni i a son pare, etc.