L'ESPERA

T'espero i sé que vindràs.
Se'm fa l'hora cançonera,
que qui espera, desespera!
Enyoro el jou del teu braç
on el meu cos troba força,
que sóc la flor que es colltorça
si es queda sola en el vas.
Em cal aquell entramat
de llaços i serpentines
que només tu saps amb quines
arts tan dolces has trenat.

Sento que vindràs aviat.
Vull desfer-me de neguit,
i que tu no trobis noses
quan vulguis collir les roses
que em floreixen dins del pit.

(De Llum i gira-sols. Barcelona: Columna, 1994)

* * *

L'ASE I EL TRACTOR

Havia llaurat amb l'ase
fins que va comprar el tractor
que feia molta més feina,
i el camp quedava millor.
Un dia, a mitja llaurada,
el motor es va espatllar,
i va córrer a buscar l'ase
per poder-lo remolcar.
L'ase es va clavar de potes
i no avançava ni un pas.
L'home prou l'escridassava:
—Arri!, que no arrencaràs?—
En rebre xurriacades,
bramà l'ase: —A mi, no!
Mira si amb les garrotades
pots fer caminar el tractor!

(De Com el plomissol. Poemes i faules. Barcelona: La Galera, 1998)

* * *

LA REL

La rel de l'arbre no sap
que jo li estimo les branques
perquè fan ombra l'estiu
i l'hivern, al foc, escalfen;
perquè puc collir-hi flors
i quan té fruita, menjar-ne.

I no li prenc res de franc!
Que quan està assedegada
i els núvols passen de llarg,
sóc l'amic que li dóna aigua.

(De Versos amics. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998)

* * *

NOMÉS

Només amb un somriure
que em facis, tot passant,
ja m'omplo d'alegria
i veig el món més gran.
No em pesa la cartera;
si fas el pas lleuger,
no em quedaré endarrere,
ja t'aconseguiré.

(De Font de versos. Barcelona: Baula, 2003)

* * *

Tot i passant-hi,
els camins de la vida
no sé on menen.

*

Se m'encaraven
les penes com lleones;
ara són manses.

*

La veu se'm nua
i per no lamentar-me'n
encara canto.

[...]


VI

Identitat. Lluita

A banda i banda
del riu tenim la casa
mirant les aigües.
Les veus lliscar a la dreta;
les veig lliscar a l'esquerra.


La pirueta
de l'íntima revolta
ens allibera.

*

Deixem que cremi
la idea abans que, seca,
no s'esmicoli.

*

Visc forastera
en una terra xopa
de desmemòria.

(D'Arpegis. Saldes: Abadia Editors, 2004)

* * *

DOS CUQUETS

Un cuc diu a l'altre:
—Amiguet, d'on véns?
fas molt mala cara;
no m'agrades gens!
—Ai, si tu sabessis!
M'he vist obligat
a marxar de casa...
—Doncs, què t'ha passat?
—El menjar coïa cosa de no dir:
era dins la ceba!
Déu meu, quin patir!
—Pobre amic! A casa
viuràs de primera;
vine a menjar amb mi
dintre la cirera.

(De Concert de poesia. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat: 2004)