"... En la seva esfera, i en la nostra, Raimon és un "clàssic", ha esdevingut un "clàssic". L'adjectiu sembla exagerat? Personalment, no crec que ho sigui. Un clàssic" viu, afortunadament."

(Joan Fuster. Sueca, maig 1981)

* * *

"És possible que per a alguns la imatge política de Raimon hagi deixat fora de focus la inqüestionable realitat de la seva poesia. De manera semblant, tal vegada la bellesa i l'eficàcia de les paraules solen relegar a un segon terme una música plena de validesa i d'intuïcions, una música interessant i admirable."

(Enric Gispert. Barcelona, setembre 1981)

* * *

"Raimon, un fenomen complexíssim. Raimon anticonvencional, inquietador, insòlit, exemplar. Raimon, un "clàssic"? Per la seva realitat ètica, si. Per l'excel·lència i per la més que probable perdurabilitat del seu art també. En el sentit de "normatiu"? Jo crec que no, perquè és inimitable i no repetible."

(Salvador Espriu. Barcelona, juliol 1988)

* * *

"No sabria ni podria fer talls per dividir un tot en, per exemple, un Raimon creatiu- creació pròpia de lletres o poemes -, un altre de divulgador de poesia aliena- d' Ausiàs March a Espriu-, un altre de polític- de Diguem no a País Basc-, etc. En el cas de Raimon la "creació" passa per la paraula, per la música i per la interpretació."

(Josep Maria Castellet. Sitges, gener 1988)

* * *

"En l'actualitat Raimon és una de les claus de la sensibilitat popular del país, sobretot del món que puja. És el seu gran poeta— és un gran poeta."

(Josep Pla. Mas Pla, 1966)

* * *

"Així, la suma de les cançons constitueix una prodigiosa reflexió sobre l'home i la seva condició, que, tot passant per la crispació revolucionària , va de la recerca metafísica a la confessió intimista, plena dels sentiments de solitud i de nostàlgia."

(Joaquim Molas. Barcelona 25 de febrer, 1993)

* * *

"Aquí tenim les cançons d'un dels més grans cantautors de l'Espanya moderna... Encara que la majoria de nosaltres només pot entendre les seves paraules gràcies a la traducció, tots podem sentir la intensitat de la seva convicció a través de la seva veu, la seva música. Tots podem aprendre d'ell, i podem traduir les seves experiències per passar-les als altres, en aquest país tan ample."

(Pete Seeger. New York, 1971)

* * *

"...admirat per la força poètica i la modernitat estilística, apreciat per les qualitats vocals i musicals i per la capacitat instintiva per instaurar un diàleg franc i sincer amb el públic."

(Giuseppe Tavani. Roma, 1971)

"La conversa, el tarannà, l'estil de l'home, del poeta i del cantaire em van convèncer. El seu èxit em semblava ben legítim. M'adonava que Raimon venia a ésser avui, per al nostre país, una criatura providencial. Podria omplir provisòriament tantes coses ara arraconades per força, emplenar tantes llacunes en el camp més vast i més obert- i més desatès- de la nostra comunitat...!"

(Joan Oliver. Barcelona, 1963)

* * *

"En deu minuts, l'home Raimon, la calor, el cor, i la intel·ligència d'aquest desconegut, que és realment algú, han travessat el mirall, complert el miracle, superat i esborrat els obstacles de la llengua, de la distància, del desconegut. El públic francès veu que amb aquest estranger té quelcom en comú, i que, com Rutebeuf i el primer Bob Dylan, com Leadbelly i el sicilià Salvatore Buttita, com Atahualpa Yupanqui i Ernst Busch, Raimon, el jove català, és un dels nostres."

(Claude Roy. Paris, 1967)

* * *

"Recordo la primera audició d' Al Vent l'any 1963... Hi sonava una proposta de joveníssima autenticitat que el temps ha aconseguit ratificar, tant la joventut com l'autenticitat, perquè Raimon, com els grans creadors, atura el temps en el moment en que aporta alguna cosa que tindrà sentit més enllà de la biologia i la història."

(Manuel Vázquez Montalbán. Barcelona, abril 1993)

* * *

"Raimon és un artista sense uniforme. Amb la seva guitarra i les seves cançons ha romàs pur en una torre plena de rigor."

(Manuel Vicent. Madrid , maig 1983)

* * *

"Les cançons de Raimon, nascut l'any 1940 a la ciutat valenciana de Xàtiva, no han perdut res d'atracció no d'expressivitat poètica, tant per al públic espanyol, com per l'alemany."

(Frankfurter Allgemeine Zeitung, 25 d'octubre 1983)

* * *

"Ja des de fa molts anys les cançons de Raimon són una mena d'autobiografia col·lectiva. I col·lectiva no solament de l' "avantguarda" d'un auditori, sinó també i principalment d'un gran "cos". Proves màximament eloqüents: Amb tots els petits vicis, Quan creus que ja s'acaba, Cançó de la mare."

(Manuel Sacristán. Barcelona, 1974)

* * *

"Raimon, com que ell mateix és poeta, no modifica les paraules de la cançó. És a dir, Raimon és molt fidel amb els versos propis i els dels altres poetes."

(Makoto Ooka. Tòquio, abril 1992)

* * *

"...Cançons vives, que escoltem amb un vas de vi a la mà, i que veiem, igual que alguna vegada, a la caiguda de la tarda o a l'albada, podem veure el vent lliure que ve del mar. Aquestes cançons de Raimon formen ja part de la meva memòria espiritual."

(Álvaro Cunqueiro. Vigo, 1975)