Josep Pous i Pagès (Figueres, 1873 – Barcelona, 1952). Novel·lista, dramaturg i periodista.

A partir de 1904 treballa com a periodista a El Poble Català, i a causa dels seus articles polítics, és empresonat durant un mes l'any 1909. Dramaturg en actiu des de 1902 a 1930, escriu una trentena d'obres de teatre, amb títols com El mestre nou (1903), L'endemà de bodes (1904), Senyora àvia vol marit (1912), Pàtria (1914), Rei i senyor (1918), Flacs naixem, flacs vivim (1919), Primera volada (1921), Maria Lluïsa i els seus pretendents (1928) i Vivim a les palpentes (1931), entre moltes altres.

També conrea altres gèneres literaris com narrativa breu, prosa poètica, novel·la, i reculls de conferències, destacant Per la vida (1903), Quan es fa nosa (1904), Empordaneses (1905), Al marge de la revolució i de la guerra (1937), i De la pau i del combat (1948). De fet, la seva obra més coneguda és la novel·la La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912), que ha estat considerada una obra essencial de la prosa modernista i una de les grans novel·les de la literatura catalana del segle XX.

De conviccions liberals i catalanistes manté un perfil rellevant dins la cultura i la política catalanes. Del 1937 al 1938 dirigeix la Institució de les Lletres Catalanes i és president de l'Ateneu Barcelonès. Durant la postguerra organitza i presideix l'agrupació de partits polítics catalans "Consell Nacional de la Democràcia Catalana".



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Fotografia cedida per l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.