"En tots els poemes que aquest volum aplega és relativament fàcil de veure-hi una unitat d'interessos i de preocupacions que sobten especialment perquè no encaixen totalment amb les poètiques més a l'ús. Per a Jaume Pont, la poesia és un terreny a explorar, una mena de construcció temptativa i provisional que es basteix i trontolla a cada nou poema, a cada nou mot escrit damunt el paper. Des d'aquesta categoria d'apreciació poètica és fàcil comprendre que els seus objectius no passen per la producció poètica emmotllada a models més clàssics, on la comunicació o, en qualsevol cas, l'entitat del poema com a obra independent però susceptible de comunicar al lector uns determinats continguts o experiències sensorials o morals tenen una absoluta primacia. L'obra poètica de Jaume Pont té un interès excepcional justament perquè les seves intencions són tan palesament diverses d'allò que acostumem a reconèixer com més "a l'ús" (tot i que, ai!, tan poc sovint reeixit). El present volum proporciona, doncs, una avinentesa excepcional per jutjar quins han estat els èxits de la temptativa solitària que és la poesia de Jaume Pont. Ara toca a cada lector de jutjar per ell mateix si la "grandesa i la més infinita misèria de l'home i de l'artista", que formen part integral de les conviccions poètiques de Pont, ens arriben amb la força i el desassossec abatidor que el mateix poeta postula."

(Francesc Parcerisas: "Pròleg", dins: Raó d'atzar. Barcelona: Edicions 62, p. 15)

* * *

"Fa molts anys que els lectors de poesia esperem els llibres de Jaume Pont amb l'ansietat de qui espera la recompensa merescuda a una estranya passió. Cal dir que fins ara no ens hi hem sentit decebuts. Pont ha donat a cada nou llibre la mesura del pols actual de les lletres catalanes, amb magnífics poetes que han pres un ritme de pedaleig adequat a les difícils rampes que presenta el gènere.

Però si Pont ha sabut aprofundir en la seva idea de la poesia, en el seu gust per la metàfora, en la línia del vers d'intensitat estètica sense descuidar-ne el sentit; si ha pogut donar-nos una enorme qualitat en cada llibre, també és cert que la seva ambició necessitava d'un canvi que es fa palès al Llibre de la Frontera. Perquè el poeta fa un exercici extrem de saviesa i de coneixement de la pròpia tradició oferint-nos una antologia de poetes del districte àrab de Lleida durant els segles X, XI i XII. La sorpresa no és que els susdits poetes siguin una invenció, idea que ha sovintejat entre els que fan versos, sinó l'extraordinària justificació que troba: una història de papers retrobats digna del millor narrador.

No content amb això, Pont ens explica la vida de cada poeta, els situa històricament i, la qual cosa augmenta encara més l'encert i l'interès del volum, assatja estils singulars, treballa el poema curt —sens dubte una de les seves facetes més admirables— sense abaixar als llargs i, tot plegat, ens transmet la impressió que si no hi van existir aquests poetes va ser perquè Lleida esperava encara un creador amb l'autenticitat de Jaume Pont. Una joia."

(Xulio Ricardo Trigo: "La impostura feta art", El Temps (València), 2000)