Ponç Pons (Menorca, 1956) va ser un lector precoç que, als deu anys, va començar a fer poemes i va descobrir que l'únic destí vivible era la literatura. "Illòman" declarat que es considera "menorquí fins al moll emblancat dels meus ossos" i afirma que "Ser menorquí és ser estranger pertot / Ser menorquí és una malaltia", confessa que escriu per a un lector invisible que té les faccions mesclades de tots els autors que estima (Pessoa, Quasimodo, Seferis...).

La seva obra, plena de referències culturals i reflexions ecolingüístiques, ha guanyat prestigiosos premis i l'ha convertit en un dels poetes més importants de Les Illes. Admirador de Spinoza, viu apartat del món literari, tot repartint el seu temps entre l'ensenyança (és catedràtic de literatura), la dedicació a la família, la passió per la poesia com a forma de coneixement i el retir al camp en la cabana d'una estància que es diu "Sa Figuera Verda". Escriu a mà i de nit.

És soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.


Pàgina elaborada amb el suport de la Institució de les Lletres Catalanes.
Documentació: Biel Pons
Fotografies: Arxiu personal de l'autor.