Em mires 

Em mires 
suaument traspues
fina pluja de tardor,
mulla el meu cos
que assedegat de tu
impacient t’espera. 
Em mires
dolçament irises
les fulles del meu desig
les deixe anar
amb elles es bastis
el nostre destí. 
Em mires
delicadament m’enlaires,
vent de tardor
juga amb les fulles,
trepitgem el camí
el nostre etern camí d’amor.
 

País Valencià

Pins, garroferes, ametllers, oliveres, tarongers, romaní, timó, alfàbega, tomaques, pebrots, “pelailla”, tavella, bledes, carxofes, albergínies, platges, valls, muntanyes, horta, secà, jueva, mora, cristiana, cultura popular, Timoneda, March, Corella, Valldigna, Montesa, Sant Miquel, patrimoni cultural, muixerangues, jotes, albaes, valencianes, malaguenyes, cant d’estil, tradicions ancestrals, senyes d’identitat, arrels, orígens, llengua, valencià, país, país valencià.
 

Per si no queda clar

Rebutge
les hipocresies,
els gira jaquetes, 
els aduladors,
els pobres d’esperit
àvids d’adulació,
les mentides,
qui viu d’elles,
qui es vesteix amb elles
qui muda la pell
per elles.
Condemne
els fraus,
els fraudulents, 
qui enganya
per interès, 
per voler ser qui no és
o simplement 
per què sense l’engany
és el no res. 
M’agraden 
les coses clares, 
la xocolata espessa
els invents amb gasosa
són coses ben senzilles, 
paraules netes,
actes honestos,
amistats franques, 
enemistats lleials
respecta’m com 
jo et respecte. 
Si m’has d’atacar
deixa de calumniar
per l’esquena,
sigues valent i
vine de front
eixes són les regles del joc.

(Tasts de vida. Alzira: Germania, 2014)

* * *

Paradís de paraules

Paradís de paraules 
la ploma esclata de desig 
els fanals del passeig 
Il·luminen el mirall dels sentits 
rius de lluna dansen 
en el bassal de l’oblit. 
Sobre les hores trencades 
els llavis tracen estels, 
niu de desitjos clandestins 
mots fetillers que em freguen 
bategant sobre el meu pit; 
pensaments que volen 
els meus silencis escric 
fragàncies, s’enreden, brollen 
desafiant els espectres de la nit.
 

Tot em recorda a tu

Tot em recorda a tu
el flamejant capvespre
l’alba somnolenta
la pluja repicant
despertant una rosa
les nits càlides d’abril.
Tot em recorda a tu
el coriandre i la canyella
l’alfàbrega i el julivert,
la sàlvia i el romaní
els flaires de taronja
acabada de collir.
Tot em recorda a tu
la nit freda i tancada
delirants lletres de baf
al finestral sense lluna
la pell latent ferida
esperant cura febril.
Tot em recorda a tu.
 

No m’ofegues

Respire
Per què et moleste?
Visc
t’he de demanar permís?
Si m’aparte del teu pas
Per què em maltractes?
Pense i m’expresse
Per què em malinterpretes?
Camine,
Per què em poses pedres en el camí?
Fa temps que vaig decidir
que la vida no és vida
si has de transitar per ella
a cada pas demanant permís.
No puc evitar-ho, respire,
camine, opine, gaudisc dels amics,
No m’ofegues, deixa'm viure
no vull ser una titella
de la que altres tiren dels fils
ni sóc una diana
on altres practiquen el tir.

(Alè de lluna. Alboraia: Editorial Neopàtria, 2015)

* * *
 

A cada lletra,
flaires de tu m’abillen
brollen poemes.
—
En clau de fa
componc una sonata
la pell de pauta.
—
Secret sospir
desig a cau d’orella
vent de xaloc.
—
Roses i préssecs
al calze del melic
els camps elisis
—
En el teu cos
el meu exili pàtria
troba i habita.

(A frec de pell. Alboraia: Editorial Neopàtria, 2018)

* * *

Au de pas/ Bird of passage

Au de pas, fastiguejada de la ruta,
enlluernada per la teua rialla
vaig desviar el vol i em vaig adormir
al revolt del teu bescoll.
Al bressol de la lluna
vaig dipositar les plomes
tretes de les meues ales
com ofrena d’amor
per donar-te recer.
En les nits sense estels
les meues ales dansen sense parella,
jo errant vagarege ancorada a la terra,
tu, qui sap per on volaràs.

Bird of passage annoyed by the route,
dazzled by your laughing
I diverted my flight and fell asleep
at the nape of your neck.
At the cradle of the moon
I deposited the feathers
right from my wings
as an offering of love
to give you shelter.
In the starless nights
my wings dance without a patch,
I idly wander anchored to the land,
you, who knows your flight path.

(Alè de lluna/ Moon spirit. L'Eliana: paisonporloslibros, 2021. Traducció de Javier Soria)

* * *

Què fer

Què fer quan sura per les venes obertes
l’ancestral dol per la terra aniquilada
Què fer quan la carn tremola de tristeses
per la paraula i la cançó prohibida?
Què fer quan s’ha desolat la confiança
i de res serveixen bàlsams o abraçades?
Què fer quan m’obri la car el teu dolor,
i em dessagne amb tu però tu romans sec?
Com tamborineig de pluja a la muntanya
esperaré el retorn de nit a trenc d’alba

What to do

What to do when floats through the open veins
the ancestral fear for the annihilated land?
What to do when the flesh trembles of sorrows
for the word and the song forbidden?
What to do when confidence has become desolate
and balms and embraces are of no use?
What to do when your pain opens up my flesh
and I bleed with you but you remain dry?
Like rain drumming far in the mountains
I’ll wait for the return of the night at daybreak.

(Dins poemes desparellats/ unpaired poems. L'Eliana: paisonporloslibros, 2023. Traducció de Javier Soria)

* * *

Paisatge sobre l’horta

La lluna es passeja pels imperibles camins d’aigua
univers que mans i saviesa ancestral forjaren
aigua donada pel Túria generós que brolla
per sèquies, sequioles, sènies i bassals
fecundant de nord a sud els solcs de la terra plana
vertebrant territori, terra i vida, horta i ciutat.

Menyspreada en nom d’allò que s’ha anomenat progrés
fragmentada per interessos especuladors
ferida per afanys urbanístics desaforats
res no ha sigut capaç de sotmetre la seua essència
l’horta conserva el seu paisatge testimonial
del conreu, de la història i la vida comunal.

Testimoni lleial de les esquenes encorbades
de les mans amoroses acariciant la terra
per sembrar, curar i collir allò que cal a cada temps
paisatge on el regadiu terra endins donarà pas
a les muntanyes i barrancs, als bancals de secà,
fonent-se en un tot, a l’esguard, solcs i arbres, horta i camp.

Paisatge únic, cultural, mil·lenari, identitari
on els cultius, els arbres i l’aigua envolten la vida
d’alqueries i masos, de barris i de poblats.
Per sentir el seu batec indomable i resilient
només cal cloure els ulls, i de bat a bat cor obert
escoltar la brisa per on raja el corrent de l’aigua.

Paisatge on delectar-se dels llenguatges de la nit
esbrinar siluetes de les cases i dels arbres,
omplir el pit dels flaires de figueres i tarongers
escoltar el cant dels grills, fruir d’encís de les estrelles
endevinar el xiulit del vent entre xufes i cebes
i, a trenc d’alba, admirar el ball elegant de les palmeres.

(Lingua mater. Paterna: Galés Edicions, 2024)