Joan Perelló (Campos, Mallorca, 1953) és poeta.

Amb encara no vint anys publica els primers poemes sota el títol "És massa difícil" al volum col·lectiu Temptant l'equilibri (1973) conjuntament amb Lleonard Muntaner, Damià Pons i Guillem Soler, així com a la revista de poesia Domini Fosc, de la qual va ser cofundador. De llavors ençà ha publicat els llibres de poesia Sempre trobaré algun dolor (1973), Baf de llavis (1976), premi Andreu Roig de poesia, i després d'un parèntesi de vint-i-un anys, Carasses (1997), guardonat amb el premi Bernat Vidal i Tomàs, La set del viatger (2001), Sal de Migjorn (2002), Manual d'ànsia (2005), Quadern de manobre (2007), que rep el premi Josep M. López-Picó Vila de Vallirana, A recer (2009), Inventari d'omissions (2011), La casa del vespre (2014) i L'atles deshabitat (2015). El 2016 rep el premi de poesia Maria-Mercè Marçal, amb el llibre El mapa de l'infinit, i l'any següent publica l'antologia Abecedari de crepuscles (Tria personal 1973-2016). Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l'anglès i el francès, i formen part d'antologies col·lectives.

El 2013 apareix la seva primera obra narrativa, L'error o la vida, i el 2015, la novel·la Música de la indiferència, Premi Pare Colom d'Inca.

És membre de l'Obra Cultural Balear, del Centre Català del PEN i de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.



Pàgina elaborada per Josep Miàs per a l'AELC.
Documentació: Joan Perelló i Josep Miàs.
Fotografies de l'arxiu personal de l'autor.