El text es constitueix com a diàleg de dues veus, pare i filla, amb la ciutat de Praga –durant l’exili i a propòsit de la invasió soviètica- com a rerafons, i els fets anteriors i posteriors al conflicte civil del 1936-39 com a factor determinant de l’existència i de la relació. L’obra tingué un impacte considerable en el moment de la publicació: l’any 1971 es donava a conèixer un testimoni doble: el relat memorialístic de Tomàs Pàmies i la resposta vehement de la filla Teresa.