És una memòria molt viva, en què el passat és contínuament envaït pel present, agresolat per la personalitat poderosa de l’autora que fica cullerada i ens explica detalls íntims. És del període que comprèn del 36 al 39 quan l’escriptora és dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i el seu càrrec li permet fer observacions interessants sobre l’ambient de l’època amb informació abundosa de les activitats de la seva organització en general i dels seus companys en particular.