L’escriptora Teresa Pàmies i la persona Teresa Pàmies comparteixen la més conscient independència. Ara ha escrit un llibre que és alhora delicat i profund, púdic i franc. El «difunt» del títol és el seu marit, Gregorio López Raimundo, la gran figura del PSUC en la clandestinitat durant la dictadura, i persona respectada per tothom arribada la democràcia.

Teresa Pàmies li envia aquest «informe» en el qual li explica les circumstàncies de la seva mort, el 17 de novembre de 2007, ara fa poc més de 3 mesos. I evocant el difícil passat compartit, i els últims dies de la vida del lluitador –«ya le llegó la hora al tozudo aragonés», li escriu Joaquín, germà de Gregorio, en una carta de condol–, li fa saber allò que ha passat després.

El llenguatge de l’escriptora és d’una precisió serena i d’una emoció continguda. Un document per a la història, la de les persones i la dels fets. El llibre acaba així: «El meu enyor no és beat, ni llagrimós, ni resignat. No exerciré mai el paper de “desconsolada viuda” convencional... Tu ja m’entens».

Informe al difunt és un cant a la lluita i a la vida, que en aquest cas són la mateixa cosa.