Amb Narcís Oller (1846-1930) –veritable patriarca de la novel·la catalana contemporània– es pot dir que la narrativa de l'època de la Renaixença assoleix uns nivells formals i ideològics realment importants. Oller fou un dels primers escriptors peninsulars que s'entusiasmà pel naturalisme francès, però malgrat que els crítics de l'època l'encasellaren dins aquests corrent, ja el mateix Émile Zola s'adonà que el nostre escriptor se'n separava de manera substancial. Per al professor Alan Yates –destacat catalanòfil anglès que ha preparat amb un profund coneixement i rigor el present volum– "les circumstàncies materials i culturals en què treballava Narcís Oller i les seves condicions temperamentsals afavorien el seu conreu del gènere curt". Però "l'abundància i la diversitat dels contes d'Oller han constituït, paradoxalment, un dels obstacles principals contra llur justa apreciació per part de la crítica i del públic lector". Calia, doncs, reparar l'oblit, i aquest és el propòsit del llibre que ara presentem, en el qual el lector descobrirà l'extraordinari valor d'uns contes que "ens representen, en tota l'extensió de la paraula, una etapa definitiva de la modernització de la societat i la cultura catalanes".

(De la contracoberta de Contes. Barcelona: Edicions 62 - La Caixa, Les millors obres de la literatura catalana, 1991).

* * *

Altres publicacions:

• Barcelona: Edicions 62, 1991.