Maria-Antònia Oliver (Manacor, 1946 - Biniali, 2022) neix a Manacor el desembre de 1946. De ben menuda ja s'havia sentit atreta per la literatura, primer com a lectora i incipient poeta, i més tard escrivint ella mateixa la seva pròpia obra narrativa. Quan publica la primera novel·la, Cròniques d'un mig estiu, té tot just 23 anys, però ja un escriptor tan reconegut com Llorenç Villalonga afirmava que aquella autora joveníssima arribaria molt lluny. Efectivament, des d'aquell octubre de 1970, dins el món de la literatura en català, Maria-Antònia Oliver s'ha fet un nom de prestigi i, a través de les traduccions d'algunes de les seves obres, l'autora ha arribat a un gran nombre de lectors tant d'Europa com dels Estats Units.

Casada amb l'escriptor Jaume Fuster va pertànyer, com ell, a la que ha estat anomenada "Generació literària dels setanta", una generació caracteritzada per les seves inquietuds rupturistes, amb una nova mirada tant des del punt de vista social com cultural. Una generació, en fi, que es va proposar tenir un paper rellevant i capdavanter en la literatura catalana del moment. En la quinzena llarga de llibres publicats, l'autora ha escrit novel·les, contes, teatre, guions i reportatges; ha practicat diversos gèneres i algunes de les seves obres han estat traduïdes a l'anglès, francès, italià, espanyol, alemany, portuguès... També ha traduït al català autors com Virginia Woolf, Jules Verne, Mark Twain, Robert Louis Stevenson o Herman Melville.

El 2007 rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, i el 2016, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

Fou sòcia d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, membre fundadora i també la primera dona sòcia de l'AELC.



Pàgina elaborada per Montserrat Bayà per a l'AELC.
Fotografies: © Teresa Sanz i arxiu personal de M. A. Oliver.