En el pròleg al llibre Vegetal i Muller qui cerca espill, Maria-Antònia Oliver parla de la necessitat que va tenir, en el moment d'escriure els guions, de limitar-se al realisme la qual cosa, entre altres consideracions, li feia entendre la diferència de llenguatge entre la imatge i la literatura. I, en exemplificar-ho, manifesta que "un element irreal, oníric o fantàstic, en el moment de convertirt-se en imatge deixa, en certa manera, de pertànyer a la categoria d'irrealitat per entrar a la categoria de realitat, perquè per a convertir-se o convertir-lo en imatge cal que sigui fet i no només imaginat, pensat o contat, i aquest fet implica forçosament una concreció, tan fantasiosa com vulgueu, però concreció al capdavall."