Miquel Obiols i Prat neix a Roda de Ter (Osona), el 14 d'abril de 1945. Per part de pare –Josep– és fill de Can Sempre, venedors de grans i farines, i per part de mare –Dolores– de Can Carriel, pastissers de professió; té una germana –M. Àngels– més gran que ell.

A casa seva no hi ha llibres, només sacs i alguns Patufets. Estudia a l'escola parroquial del poble i té de mestre el Senyor Míliu, Emili Teixidor. Llegeix El Capitán Trueno, Robin Hood, La isla del tesoro, Rudyard Kipling, Julio Verne i Lewis Carroll. Les misses i els rosaris familiars estimulen la seva afició teatral, i cada diumenge a la tarda veu tres pel·lícules, una de repetida. Així doncs, el cinema i els llibres conformen la seva base educativa.

Estudia el batxillerat a Sant Miquel dels Sants de Vic. Als setze anys es trasllada a Barcelona per estudiar Farmàcia, però no li agrada la carrera. Prefereix els llibres i les tertúlies literàries del grup de Roda, amb Miquel Martí i Pol, Àngels Prat, Carme Crous, etc. En aquesta època comença a escriure utilitzant els pseudònims "Quel Sempre", "Miquelobiols", "Subiols" o "Leuqim Sloibo", el seu nom a l'inrevés. Abandona Farmàcia quan li falta un any per acabar i es llicencia d'amagat en Filologia Romànica, la qual cosa provoca un petit daltabaix familiar.

Ensenya la seva llengua a Barcelona durant deu anys a l'Escola Patmos i un parell de cursos al Liceu Sant Jordi, sovint a través del teatre. Es casa amb Mariona Autonell, mestra de Taradell, i tenen dues filles, Berta i Aina. L'any 1977 es dona a conèixer amb l'obra de narrativa juvenil Ai, Filomena, Filomena! i altres contes, i amb el primer programa català de televisió infantil-juvenil, Terra d'escudella, creat juntament amb Josep M. Vidal i "Comediants". A partir d'aleshores ja no deixa d'escriure i de fer televisió. Publica El Misteri de Buster Keaton (1980), i un dels seus contes, A l'inrevés, l'adapta al teatre Dagoll Dagom a Nit de Sant Joan; Tatrebill en contes uns (1980), seleccionat el 2000 com un dels 100 llibres del segle XX (Cien libros para un siglo, Anaya/Peonza); Habitants de Bubo-bubo (1982), premi Josep M. Folch i Torres 1981; El Tigre de Mary Plexiglàs (1987), premi Joaquim Ruyra 1986, Crítica Serra d'Or i Institució de les Lletres Catalanes 1988, adaptat al teatre per J. Pere Peyró (1991).

Viu entre Barcelona i Taradell sense oblidar mai el seu poble Roda de Ter. Publica llibres, crea programes de televisió i els dirigeix, i escriu guions de cinema. Treballa a TVE-Catalunya, a Canal+ i a la productora Diagonaltv. Al mateix temps ha col·laborat en diaris i revistes com Oriflama, Cavall Fort, Tretzevents, Perspectiva Escolar, Cuadernos de Pedagogía, Acción Educativa, Malic, Recull de llibres, Faristol, Papeles de Literatura Infantil, Avui, El Pequeño País, Visual, El 9 Nou, CLIJ, Fadamorgana, Llibres d'autor i la revista Roda de Ter, entre d'altres.

L'any 1992 rep el prestigiós premi internacional Critici in Erba de Bolonya pels set volums de l'obra infantil Iris (1991), il·lustrats per Carme Solé Vendrell. L'any següent és guardonat amb diversos premis internacionals televisius, com ara l'Ondas Internacional o la Medalla de Bronze del Festival New York per Pinnic (1992-94), programa juvenil de televisió. És coautor amb Agustí Villaronga i Jordi Coca del documental Miquel Bauçà, poeta invisible (2006), guardonat amb el premi GAC del 2007.

L'abril de 2013, s'inicia la primera edició del Festival Audiovisual Miquel Obiols de Roda de Ter i les Masies de Roda, amb la continuïtat els anys 2014 i 2015. El 2016 agafa un nou impuls en fotografia i vídeo, i es converteix en el 4t Festival Audiovisual Miquel Obiols de Selfie-Autoretrat.

La seva producció literària continua amb títols com El quadre més bonic del món (2001), on Joan Miró n'és protagonista, traduït a cinc idiomes; 55 taques & gargots (2002); Llibre de les M'Alícies (publicat en castellà el 1990 i reeditat en català, castellà i gallec el 2009), homenatge personal a Lewis Carroll, seleccionat per la revista CLIJ (núm. 233, gener-febrer de 2010) entre els 40 llibres imprescindibles de la literatura infantil i juvenil. Els darrers llibres publicats són: He tornat a jugar amb la mare i se m'ha espatllat (2010) i No hi cabem dues vegades, en aquest món (2016). Està treballant en un projecte sobre Alfred Hitchcock i en un llibre dels Gallifants.

Miquel Obiols mor el 27 d'octubre de 2024 a l'edat de 79 anys.